cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

M'hi jug un pèsol

La vessa d'anar al Parlament dels meus dimarts m'ha facilitat, com excusa, la lectura de la premsa amb més cura. Ja em perdonareu, però de les «escalfades» que provoca la senyora Munar en els peperos, m'estimaria més no parlar-ne, perquè em ve la rialla recordant aquells amics de l'adolescència que celebraven i contaven les innocents «fregades» com si fossin «claus»; i ja m'enteneu: aquesta situació típica d'un joc de gelosies, insinuacions i escalfades, ni té el component de la novetat púber, ni el morbo d'unes banyes com calen. Són només un joc: despietat de la senyora, innocent de l'oposició i consentit, amb tots els sentits del terme, per una esquerra poruga i un poc «bosses». Val més no dedicar-hi massa esforços i fer-ne reserva per a quan hi hagi «marro» de veres, si n'hi ha, que ho dubt.

Però el diari du més notícies, i més gustoses. Per exemple, la iniciativa d'utilitzar ametles mallorquines per fer una beguda de les anomenades isotòniques. Per a tots aquells que menystenen els estudis i les inversions en investigació i desenvolupament, convé explicar-los que és l'única manera de fer país i fer negoci a la vegada. Aconseguir la transformació dels productes autòctons, poc o gens rendibles a l'actualitat, en mercaderies elaborades d'alt valor afegit, és fer país i permet mantenir el paisatge, els costums i el treball de la terra i augmentar-ne la rendibilitat. Però té un defecte: pot incidir en «estructures» solidificades que amaguen interessos molt forts. Permeteu-me fer messions i, com el Puyal dels nostres patiments, em jugaré un pèsol que la nova beguda no gaudirà de tantes facilitats i tan poques crítiques com l'anterior iniciativa de fer suc de taronja a partir dels fruits de les nostres contrades. Per què som pessimista? Perquè a la taronja no s'hi dediquen els terratinents desfressats de pagesos que realment són especuladors oligopolistes, controladors dels processos de comercialització i subvenció. Digau-me el que vulgueu, que no serà la primera vegada, però la ruïna col·lectiva de l'ametla és el negoci particular de qualcuns, i no sé si veurien amb bons ulls que el fruit aconseguís uns preus ara inimaginables. Temps, i un pèsol.

A la fi, i ben entrat el matí, he arribat a la parlamentària sala dels passos perduts. Sense voler, m'he situat al mig de la suposada «bipolaritat de moda». Per un costat, la senyora Munar assedegava, dempeus, la curiositat d'uns companys. Per l'altre, el senyor Antich, assegut, abeurava la d'uns altres. Enmig, i incapaç d'atendre tantes explicacions, he fixat els ulls en el que hi havia entre la munarquia i l'antic règim: un adornament amb la flor de lys. Ho jur, una d'aquestes pardalades suporta la cadena d'entrada al despatx del senyor Morales. Premonitori?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris