nubes rotas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Tornen

I ara, quina és la passa següent, si és que la passa següent s'ha donada després d'escriure's aquestes retxes i abans d'arribar al problemàtic lector? Tal com sembla que estan les coses ara, o sia unes quantes abans que arribi el diari al carrer, no sembla d'allò més fantasiós pensar que Bush jr., apressat per una població necessitada d'una victòria militar, delimiti el camp de batalla que li és demandat, obri el camí de Kabul a la resistència afganesa i, una vegada enderrocat el règim dels talibans, nomeni les persones que han d'integrar un Consell de Notables presidit pel destronat Zahir Shah. Òbviament, aquest pla estratègic és ple de perills: pot tenir efectes col·laterals: una guerra civil al Pakistan i, sobretot, pot incendiar el fanatisme musulmà. En qualsevol cas, allò que no passaria desapercebut per a la resta del món, especialment per al món islàmic, és que, una vegada més, els EUA haurien enderrocat un règim i l'haurien substituït per un altre. Per més que els EUA s'hagin agençat el recolzament "entusiasta: Blair, Putin, Aznar; o més temorenc: França, Alemanya" d'Europa i, en general, dels seus satèl·lits més fidels, tanmateix això no variarà ni embullarà la lectura dels fets. Forçosament, aquesta lectura durà tot un seguit de flash-bach en bateria, d'un temps en què la presència dels EUA en el món era il·lustrada magníficament per unes paraules dites a la Casa Blanca sobre el dictador Somoza: «És un fill de puta, però és el nostre fill de puta». La filosofia que supuren aquestes paraules és la que va inspirar una política exterior que, en molts de casos i per emprar un eufemisme suau, mereix el qualificatiu de criminal. Una xarxa complexa d'espies, agitadors, corruptors i corruptes, d'agregats militars i de militars sense agregar, mantengueren continents sencers sota el jou del veí del nord. La defensa de dictadures sanguinàries, l'organització en l'ombra de cops d'estat, l'assessoria en la repressió de la dissidència o, si molt convenia, la invasió militar de països desviats de la doctrina, són les maneres que caracteritzaren uns EUA que es proclamaven campions de la democràcia i la llibertat.

Qui gosaria negar al poble nord-americà el dret a defensar-se contra el terrorisme? Però una altra cosa és reeditar aquell estatus de jerarquia impune, que va contribuir decisivament a crear el món que ara tenim i el que s'acosta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris