nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Quadern de viatge

Dijous, 20." Tenc, entre els meus amics, una ben guanyada i sòlida fama de rar. Dic ben guanyada perquè, durant anys, he esmerçat una part de les meves habilitats a fer-me mereixedor d'una tal exemplar qualitat i he vessat bona part de mi mateix a consolidar-la. Vull creure que donen a rar el significat de singular, d'infreqüent, potser d'insòlit, en cap cas d'excèntric o d'excepcional. La meva raresa és analítica, lògica i conseqüent. Per més que m'esforç a trobar, en les meves accions o actituds, àdhuc en els meus raonaments, quelcom semblant a la desraó o l'arbitrarietat, no ho aconseguesc, potser perquè som part poc objectiva en aquesta apreciació. Per a tots aquells que encara no me coneixeu prou, us posaré un exemple d'allò que els meus amics, amb tota la benvolença que els és pròpia, troben en mi una raresa quan només és el resultat d'aplicar amb rigor els criteris que regeixen el meu tarannà.

Hom troba normal, fins i tot recomanable, establir l'hora que s'ha d'acudir a un dinar, un sopar, una festa o a qualsevol altre esdeveniment social. Quedam a tal hora, sembla una referència necessària, obligada "altra cosa és que tots la compleixin" tant per als amfitrions i convidats, com per a tots aquells que s'han citat per compartir una determinada activitat de lleure. Es tracta, si més no, d'una qüestió pràctica que ens allibera d'enutjosos malentesos, innecessàries esperes i, en definitiva, ens permet planificar el temps disponible com ens plagui. El cas és, des de les meves conviccions, prou clar i de sentit comú: si tothom accepta aquesta fórmula com a vàlida per establir l'horari d'arribada, per què, seguint el mateix procés analògic, tothom em vol privar de poder establir l'hora d'acabada? Tot i que, certament, mai no he aconseguit d'establir-la, l'hora d'acabada, car les acaballes solen ser sucoses, però només pel fet de pensar-ho i posar-ho de manifest, ja em troben rar, la qual cosa, com heu pogut observar, és inexacta.

Dilluns, 24." No vaig viure, durant la meva infantesa, les privacions pròpies de la postguerra, segurament perquè les visqueren els meus pares per tal d'evitar-me-les. Això no obstant, hi havia a les llars un sentiment d'escassesa en les qüestions d'aprovisionament i algunes viandes no eren de consum freqüent, ans al contrari, es reservaven per a dies de festa, àpats de celebració. Som d'una època que els doblers i, en conseqüència, els aliments justejaven i res no es tudava, fins i tot les sobres de la taula, pells i peladures, crostes i rovegons, es tiraven al corral perquè l'aviram s'entretingués picotejant-les. Quan ens queia a terra un tros de pa, l'agafàvem, li fèiem el senyal de la creu, el besàvem i ens el menjàvem. Hi havia, en aquest acte, una clara connotació cristiana que feia referència al Parenostre, més concretament a «el nostre pa de cada dia», però també s'hi endevinava un ritual per allunyar el fantasma de la fam, de la necessitat, de la falta de queviures. Sigui per aquestes o per altres raons, m'irrita veure fer malbé el menjar. Quan algú, per divertiment o interès, en un acte insolidari envers aquells que pateixen les mancances alimentàries més elementals, que cada dia augmenten en nombre i distribució arreu del món, tuda tones d'aliments, me cau la cara de vergonya, me pren un sentiment d'impotència del qual no m'alliber fàcilment. Així, el meu enteniment obtús no arriba a comprendre com poden esbargir-se llançant-se tomàtiques, farina o raïm quan encara hi ha persones que no poden menjar cap de les tres coses i no puc evitar pensar com d'idiotes deuen ser els qui per entretenir-se cometen actes tan estúpids i inútils. Vuit mil quilograms de raïm es tudaren a Binissalem en un combat estèril, del qual, sembla, vaig ser l'únic ferit, absent com era de la brega de rap i most. Quina jactància d'ociositat! Quina forma més imbècil d'instituir tradicions que només posen de manifest la cara més roïna de l'opulència! Quin gest més procaç envers la pobresa! Quin menyspreu a la secular personalitat del nostre poble!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris