nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

L'escola inclusiva

Fa poques setmanes que ha començat el nou curs escolar. Un nou curs marcat per l'augment de la despesa pública en infraestructures i professorat gràcies a l'ingent esforç de la Conselleria d'Educació i Cultura que, malgrat la seva manca de recursos, no s'atura de construir nous edificis ni de posar en funcionament plans de millora sectorials.

La secundària obligatòria (ESO) és, possiblement, l'etapa educativa amb majors problemes de comportament i d'aprenentatge, ja que l'alumnat és troba a l'adolescència o preadolescència, que són unes èpoques difícils i, a més a més, els anys d'escolarització han anat eixamplant les diferències entre ells, per la qual cosa el seguiment d'un currículum comú fa patent amb tota la seva cruesa la gran diversitat de capacitats, interessos i motivacions, als quals no és fàcil donar resposta. Per enfrontar-se en aquesta situació s'han encetat, recuperat o amplificat multitud de programes específics, com són el d'integració, el de compensatòria, els tallers professionals, la diversificació curricular, els tallers de llengua, les aules d'acollida, ... Pràcticament tots ells es basen en la separació momentània o permanent, total o parcial, de l'alumne o alumnes amb necessitats específiques del seu grup classe de referència, per la qual cosa s'ha dotat els instituts de personal epecialitzat, o de vegades en procés d'especialització, per tractar aquest alumnat. Com a conseqüència els departaments d'orientació han crescut moltíssim i han passat de constar de tres o quatre membres als seus inicis a ser un dels més nombrosos del centre.

Habitualment la tasca d'aquests professionals es centra en uns pocs alumnes, ja que el redreçament, o sovint l'apedaçament, de la seva situació acadèmica i social necessita una dedicació molt intensa, el que fa que al conjunt dels instituts no es noti gaire la disminució de ratios.

Aquesta forma de respondre als problemes derivats de la diversitat té avantatges i inconvenients. Els principals arguments a favor del seu manteniment serien que, per una part, els alumnes amb dificultats concretes es deixen en mans del professorat que per la seva formació millor pot respondre a les seves necessitats i, per l'altra, que els grups-classe ordinaris passen a ser més homogenis, el que lleva molta de feina i maldecaps al professorat. Però també hi ha desavantatges: els alumnes que segueixen un pla específic rarament es tornen a incorporar al sistema, degut a l'abisme de coneixements que se va eixamplant dia dia, el professorat ordinari desconnecta d'ells, ja que els veu poc per la seva aula i no els hi pot fer un seguiment en profunditat, l'autoestima de l'alumnat que es separat dels altres no millora en absolut, sinó és que empitjora, els grups-classe segueixen sent molt nombrosos, amb la conseqüent dificultat d'atendre la gran diversitat que encara hi queda, ...

L'alternativa que han plantejat diversos moviments de renovació pedagògica i professionals de la pedagogia rep el nom d'escola inclusiva i consisteix en eliminar tots aquests programes específics i emprar els recursos humans que es tenguin en dividir l'alumnat en grups més petits, però heterogenis. Si tots i cadascun dels docents passen a treballar amb un grup-classe, independentment de la seva especialització, no és exagerat afirmar que les ratios podrien disminuir en set o vuit alumnes per aula. Després cada professor s'ha de responsabilitzar pel seu propi compte d'atendre tots els seus alumnes, sigui quina sigui la seva situació cognitiva i social. Això, que pot semblar molt difícil per un professional sense especialització per tractar segons quines situacions, no ho és tant si se'ls hi proporciona una formació inicial adient i es millora el treball en grup, de forma que cadascun dels especialistes aconsellin i dirigesquin les possibles respostes a oferir als alumnes que les necessiten i els professors ordinaris ajuden els especialistes en la preparació dels continguts més complexos, propis de la seva àrea.

Aquesta forma d'entendre l'atenció a la diversitat no és una utopia, de fet s'ha aplicat amb èxit a alguns centres escolars catalans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris