nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

El llibre que Zaplana féu clandestí

Estic llegint aquests dies, amb fruïció i profit, un llibre sobre literatura balear que ens prové de Catalunya. Porta per títol Amb tinta blava: literatura catalana a les Balears i Pitiüses. Ha aparegut fa ben pocs dies a Proa, escrit per Josep Camps i Llorenç Soldevila, professors de secundària a l'institut Alexandre Satorras de Mataró.

L'arrel del llibre és una experiència escolar que combina els objectius pedagògics i didàctics amb l'interès general per a qualsevol lector. No és únicament un manual per a alumnes. Va més enllà, i satisfà també el sector de públic atret per les publicacions que tracten qüestions de història literària i d'història de la cultura dels Països Catalans. Aquest, en concret, abraça el repàs cronològic de les nostres autoritats literàries des de l'edat mitjana i fins els nostres dies, illa per illa.

Així, idò, el primer que he pensat en endinsar-m'hi és que resulta ser un camí plausible i positiu de respondre amb fets impecables, d'una civilitat modèlica, a la política d'«extermini» que ha imposat Eduard Zaplana al País Valencià, en decretar la depuració dels manuals de literatura que, a partir d'ara, hauran de circular a les aules d'aquella comunitat de cultura catalana. Dit ras i curt: resulta tot el contrari d'una certa justícia infinita, ara tan actual.

Tots els que miram les coses de la cultura amb un respecte científic curós i humil, i, alhora, amb un amor de pare incapaç de devorar els seus fills com un Neptú bèstia i antropòfag, ens hem entristit en saber que l'embriac foll d'un polític repatani pot ordenar que dels llibres d'història de la literatura siguin desterrats "és a dir expulsats i silenciats" tots aquells noms dels qui no són nats al País Valencià, baldament comparteixin la mateixa llengua: vull dir a pesar de contribuir en una mateixa direcció de conreu i enfortiment universal d'una llengua i una cultura que, o serà unitària, o no serà. És allò que molts ja han denunciat darrerament: és com haver mutilat la glòria de les lletres castellanes expulsant-hi del seu parnàs noms com ara els nobels García Márquez o Pablo Neruda, o, més punyent encara, Rubén Darío o l'inca Garcilaso de la Vega. El senyor Zaplana, en la seva dèria infinita, vol deixar exhausta i anorreada, nafrada "diria que postrada en cadira de rodes", la seva pròpia llengua i cultura. El senyor Zaplana, en definitiva, ha obert el pitjor dels llibres que l'home, en les èpoques més fosques, va atrevir-se d'emplenar: el llibre esfereïdor de l'índex "vull dir la vergonya d'haver encetat la llista dels llibres i els autors prohibits.

L'obra dels professors Camps i Soldevila, en un gest eloqüent de voler abraçar la geografia catalana tota sense disgregacions, s'encapçala d'una presentació signada per la col·lega menorquina Fina Salord que, amb la naturalitat de la seva lucidesa habitual, ens diu que aquest llibre «apel·la a la necessitat d'incorporar a les aules a "banda i banda de mar" un coneixement significativament complet d'una literatura no esquarterada». Vet aquí una de les claus: evitar que la nostra història literària continuï essent mutilada, és a dir, esberlada en mil trossos com el mirall de la reina dolenta que sentia odi de Blancaneus. I açò no obstant, cada fragment, al capdavall, no fa sinó reflectir a gratcient la unitat sencera de la nostra cultura, enlloc d'esquarterar"la. També ho esgrimeixen els propis autors, en assenyalar la pretensió final del llibre, o sigui assolir una «autèntica simbiosi entre catalans i illencs, en el convenciment que ens calen accions d'aquests tipus per a vertebrar, de cara al futur, l'espai geogràfic i cultural del qual formam part». L'única pena fonda que, en llegir aquest llibre de tinta blava "i no pas blavera!", m'empioca terriblement, és sentir que, en les terres valencianes, el senyor Zaplana el condemnarà a esdevenir un llibre clandestí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris