nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Roda el món i torna al Born (i II)

No m'agrada fer articles seriats, és a dir, oferir un primer lliurament avui i un altre el diumenge vinent i, així successivament, fins que s'acabi la corda o la paciència. Entre d'altres raons perquè pressuposarien una certa presumpció de fidelitat lectora de la qual no crec que sigui posseïdor. No obstant això, avui, ni que sigui una excepció, potser justificable per haver entrat de ple en la canícula estiuenca, reprendré el fil on el vaig deixar diumenge passat ja que certs meandres associatius entre les milanes i dona Maria Antònia em va fer embullar la troca i no arribar a cap conclusió.

Tant de bo amb les milanes passi el mateix que amb les mèl·leres, que fa una partida d'anys varen estar a punt de descomparèixer del mapa i ara tornen a ser la tortura dels horticultors afeccionats, els de l'hortet de mira'm i no em tocs, que s'entossudeixen a menjar cireres de collita pròpia i no poden lluitar contra l'avidesa del bec acarabassat d'aquesta au juganera i piuladora, per moltes bubotes entre ecològiques i plastificades que pengin a l'arbre, que el fan semblar, més que un producte natural, una atracció de fira. Tant de bo! Perquè, així ho amenacen els vells, no hi ha temps que no torn!

De totes maneres, i passant una mica a un altre argument, hi ha factors que s'entossudeixen a atorgar la raó a la saviesa popular. Dic això perquè aquests anys que hem passat, "que ha fet vint-i-cinc anys de tantes coses i per tant, aprofitant l'avinentesa, s'han rescatat de l'oblit imatges del passat", haurem pogut observar una mica quina era l'estètica de la transició: del coll apujat, els cabells llargs, amants infidels de la psicoestètica. I si les imatges eren mòbils, ergo de cinema o de vídeo, a més d'això es pot observar els ambients, ara en dirien irrespirables, de les atmosferes carregades de tabac. Just com ara, que anomenar el tabac és, segons on, com qui anomenar el dimoni. Que perjudica la salut? Si hem de creure en la ciència sí, però també n'hi ha molts que en flaquegen, i no han fumat mai ni a unes noces... Record que quan era estudiant de COU, al Maura, l'any 79 fumàvem dins la classe amb tota la naturalitat del món i a la facultat, també. Ara hi ha cartells arreu arreu que t'adverteixen de no fer-ho dins el recinte escolar, patis inclosos. No vull dir que no tenguin raó i que no els avali una veritat científica, però també hem vist que la ciència oscil·la pendularment sense que hi trobem massa explicacions. Els espanyols se n'omplen la boca de dir que l'oli d'oliva, fa uns anys una mena de mefistotilitat untuosa de la cuina, ara és bo per no sé quantes coses que ens convé servar-les dins un paràmetres raonables. I també el peix blau i, fins i tot, això no ho diuen els espanyols, la sobrassada té quelcom, i no és el fil, de balsàmica. No sé si hem arribat ja a l'altra riba del pèndol, a les antípodes de finals del setanta però el cert és que hem arribat a uns límits, ja ho apuntava el mestre Grimalt fa unes setmanes, on encendre un cigarro és més indecorós que amollar un pet. I hi ha persones que et sotmeten, amb impertinència de testimoni de Jehovà de visita dominical abans de les 10 A M., a un autèntic combat dialèctic perquè abandonis el plaer de fumar. Jo tenc l'esperança que algun dia la ciència no amnistiarà el tabac, però com a mínim no en certificarà les causes tan funestes que ara arrossega. Mentrestant arriba aquest dia, la dita d'antany, recollida a una cançó de Música Nostra, de fer un cigarro, això és aturar la feina, asseure's i fumar plàcidament, torna a recobrar sentit i no sé si algun sindicat, no cal que sigui significadament nacionalista, ja estudia d'incloure-la en els pròxims convenis a negociar. Es basen en el fet que observen que cert espais lliures de l'anatema són ocupats pacíficament per treballadors i treballadores que arriben, fumen i se'n tornen. Fins diumenge!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris