cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
22°

Fins arribar a Medinât al-Zahrâ

Dins la mesquita dels omeies de la ciutat de Damasc, que abans era el temple de Júpiter, hi ha una tomba de marbre envoltada de catifes de llana: és de sant Joan Baptista o del profeta Yahia, segons ho mirin cristians o musulmans. Damasc és una ciutat fascinant. Per història i per vida activa i actual. A partir de la capital de Síria, a través de sis instantànies haurem fet un minúscul recorregut per camins omeies que, a més de Damasc, ens han permès mirar Qasr al-Kharanah (Jordània), la mesquita Ibn Tulun (El Caire), la Gran Mesquita d'al-Qaïrouân (Tunísia), la mesquita de Còrdova i avui, just al final del recorregut, Medinât al-Zahrâ*. Sis fites del vast horitzó cultural que omplí la Mediterrània.

Devers l'any 940 *Abd al-Rahmân III començà la construcció de Medinât al-Zahrâ*, quan el califat de Còrdova vivia la màxima esplendor. Un indret on un jardí esglaonat acollia les construccions que mostraven el millor de la cultura omeia. Creacions d'artesans i artistes de l'època decoraven les estances, amb obres que havien vingut de per tota la Mediterrània. Altres, en canvi, eren valuoses produccions locals. Ferro, pedra, fusta, vidre i metalls preciosos s'hi treballaven artísticament. D'aquests temps d'esplendor només en fa uns cent anys, que dins la llarga història no és massa. Però suficients per enterrar les coses.

S'ha treballat intensament amb la voluntat de recuperar l'impossible temps perdut. Fa uns anys, visitar Medinât al-Zahrâ* era un estremiment que feia entreveure la història entre els jardins sembrats de bell nou i omplint amb ciment o pedra la bellesa esmicolada. Plantes que florien, columnes i arcs que tornaven al seu lloc amb la verticalitat d'abans. Ara, del 3 de maig al 30 de setembre, les sales del palau reconstruït es retroben amb objectes i fragments del seu món omeia. El 1502 s'expulsaren els musulmans que no s'havien convertit a la religió catòlica. El 1609 Felip III féu fora els moriscs, musulmans convertits al cristianisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris