nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

De gegants i de nans

Francesco Cossiga és un gegant de la política del segle XX. Sense ser un Churchill, un Tito o un De Gaulle, sense ser un Sandro Pertini, o sia, mantenint-se en la zona dels gegants discrets, accessibles i intel·ligibles, fa ombra a tota una catefa de politiquets de pa-amb-fonteta que omplen els telediaris: tanta sort que són polítics de kleenex, i que un dia un, l'endemà un altre, desapareixen del mapa polític "i troben aixopluc en una o altra empresa estatal: ja només faran mal als pressupostos.

Aquest cap de setmana passat el signore Francesco Cossiga, tot i el volum del seu bagatge polític, ha ficat la pota fins a tall de mànec: ha permès que els diaris posassin la seva foto al costat de la d'Iturgaiz "per Déu!", que les televisions editassin imatges seves just abans de les de l'al·ludit politic peper, i que les emissores de ràdio muntassin les seves veus una a continuació de l'altra. El resultat, com no podia ser d'altra manera, era tan aclaparador que fins i tot les persones raonables han sentit, no un alè de simpatia "ho lamentam: això és impossible" per Iturgaiz, però sí una sensació d'incomoditat, com si ara mateix assistíssim a un impossible debat entre Tierno Galván i Joan Fageda.

I és que hi ha coses que ni el signore Francesco Cossiga no s'hauria de permetre. Servidor crec que haver acceptat el torcebraç amb el peper Iturgaiz pot marcar el principi de la decadència de l'expresident de la república d'Itàlia. Què diríeu, si no, d'un Joan Balcells que acceptàs jugar una partida de tennis contra madò Buades? Li ho podríem perdonar mai?

Les persones de la categoria de Cossiga han de saber caminar pel camí recte sense deixar que les distreguin ni les desvïin petites qüestions de caràcter residual. Si entren al pedaç a la provocació de qualsevol agitador oral de tercera categoria, en realitat posen en relleu la fragilitat del seu equilibri emocional. I no són temps per respondre a provocacions de qui no té més capacitat que la de repetir mecànicament unes consignes que li han estat inoculades per un qualsevol Forrest Gump en moments baixos.

Res, signore Cossiga, ens demani perdó a tots els que, respecte del País Basc, miram en la mateixa direcció "més o menys" que vostè. Ja el té per endavant, el perdó. La penitència: acceptar tan sols interlocutors de la seva alçada, els quals no trobarà a l'entorn d'Iturgaiz.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris