algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

Quadern de viatge

Dilluns, 22." Cíclicament s'esdevé una tempestat dins el ribell. Desfermades i a lloure, les forces de la naturalesa cultural provoquen un embatol cismàtic en la plàcida superfície de la vida provinciana. En ambients tancats, el lleu buf de la respiració, que sol ser evidència de vida, pot semblar una ventada, però aviat tornarà la bonança i la reconciliació dels interessos semblarà una comunió perfecta. En el cas de l'arruixada contra els responsables culturals del partit que comanda la Ciutat de Mallorca, inicialment provocada per l'error de càlcul en l'afer de les porcellanes, només he de fer una observació: la política cultural dels populars ha estat, exactament, inevitablement, sempre la mateixa al llarg del seu comandament local i provincial. L'interès dels partits polítics envers la cultura és, en tots els casos, molt semblant. No ho és, si de cas, el d'algunes persones militants d'aquests partits que, certament, poden tenir, i tenen, una especial sensibilitat cultural, la qual cosa els ha de generar greus conflictes interns i els ha d'exigir difícils claudicacions personals. En el cas del PP sempre ha estat un fet manifest no només la seva repugnància envers la cultura, sinó la seva pròpia incultura, només justificable perquè no és major que la dels governats.

En el cas dels arruixadors, els quals vull creure que actuen de bona fe o, si més no, impulsats per la ingenuïtat o arrossegats pels pintes que tenen posat en tots els llevats, tenc curiositat per saber quants dels presents en el Poble Espanyol (només el nom del lloc ja em produeix calfreds!) no han recolzat, amb la seva presència, al llarg d'aquests anys, la política cultural de la regidoria o de la Conselleria quan era el cas. Quants no han avalat, amb la seva participació, algun dels premis que, sempre sota sospita, ha convocat la institució, si és que no l'ha guanyat. Quants no s'han beneficiat de la política cultural que ara critiquen amb tanta vehemència. Vaig conèixer un escriptor que després d'haver-se presentat a un parell de premis literaris i haver-ne guanyat algun es convertí en un acèrrim enemic dels premis i increpava aquells que s'hi presentaven, quan l'única força moral que l'hauria pogut assistir hauria estat que mai no s'hi hagués presentat. En qualsevol cas, n'hi ha que tenen l'habilitat d'edificar-se una justificació per a cada conveniència.

A mi em sembla que tot fa pudor. Els arruixats, perquè senten un profund menyspreu envers la cultura i, especialment, envers la cultura catalana. La seva política cultural ha tengut la finalitat de la destrucció i de la substitució. Tenen la sensibilitat de les pedres, pel que fa a la cultura. Els arruixadors, perquè em sembla sospitós que després de tant de temps d'aprofitar-se del sistema ara siguin tan escrupolosos, que la dissidència hauria de ser una actitud quotidiana, no un ball puntual de saló. Finalment quedaran penjats els quatre innocents que es pensen que encara estan en els anys setanta, aquells que creuen que això té solució. En realitat, la cultura interessa als polítics en la mateixa proporció que interessa a la societat, en el nostre cas en una proporció propera al zero per cent. Dijous, 25." L'església governamental ha canonitzat el torturador Manzanas. Les institucions com el govern o l'església necessiten reivindicar la branca més dura dels seus apostolats. D. Melitón, després de rebre la Gran Creu, un símbol sota el qual enterraren les seves impunitats, s'ha de convertir en el referent dialogant d'un ministeri que ha elegit silenciar, definitivament, les veus i els crits d'aquells que passaren per les mans del comissari. Veig, en aquesta condecoració, una declaració de principis, un avís, un acte d'orgull envers un dels seus, però no un error i, en conseqüència, no cal esperar cap rectificació. L'entronització d'alguns personatges en la galeria de models mai no és gratuïta, ni innocent, sinó que conté una bomba de perversitat profunda i que, finalment, posa al descobert el vertader tarannà d'aquells que eleven als altars la brutalitat com un valor cívic. Encara més, els nostres ulls veuran la reivindicació de la figura del dictador, cap del condecorat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris