nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Tots intoxicats

Un servidor no ha tengut mai l'instint de supervivència gaire desenvolupat. Si no fos per això, no em ficaria en tants «problemes», que diria una tia segona. Malgrat aquesta evident manca de sentiment d'autoprotecció, m'estic plantejant seriosament la meva conversió al vegetarianisme després de comprovar que no passa un sol dia sense que coneguem un nou perill al voltant de la inevitable funció bàsica d'ingerir productes en principi comestibles, per tal d'alimentar-nos.

La cosa ja ve d'enrere (basta recordar els centenars de morts a causa de l'oli de colza adulterat). Fa uns anys eren els pollastres belgues i alguna beguda espitosa amb més toxines de les habituals... i avui són els xots amb la llengua blava, les vaques boges o els porcs amb no sé quina malaltia nova.

"Què desitja menjar el senyor? 
"Posi'm un cervellet espongiforme i una llengua de xot en la seva tinta, que tanmateix, el dia que menys t'ho esperes et cau un hotel a damunt i s'ha acabat el bròquil.

"I per beure? 
"Un tassonet d'aigua de Palma, que ja ha perdut gairebé totes les propietats que ens ensenyaren a l'escola (allò d'incolora, inodora...). Total no cal anar massa alerta, qualsevol dia a algun vaixell de la VI Flota d'aquests que ens visiten de tant en tant, se li caurà alguna arma amb plutoni o urani a la Badia i ens pegarà una pujada de síndrome balcànica que quedarem més morats que el pegat de la bandera. Que jo em deman, si això de l'urani no fa mal com ara ens diu l'OTAN, per què el posen a les bombes?

Vivim enrevoltats de perills, de toxines, de síndromes estranyes i de productes cancerígens. I amb l'afegit tètric que tot això hi és perquè els humans ho hem inventat.

Vivim assetjats per malalties i per plagues, algunes de bíbliques com la sequera que ens visita per cicles i altres de bípedes com la que afecta els dictadors, que els fa perdre la memòria com és el cas de Pinochet o la que fa créixer el nas als ministres de defensa, com a Pinotxo. O la dels marits que estan com cabres i que quan peguen a les dones es senten tan mascles que es converteixen en autèntics mascles de cabra.

Fins i tot hi ha ciutats que pateixen malalties, com la ciutat que es va quedar sense cultura o aquella que els seus carrers patien l'exagerada febre dels forats.

Però si l'immune lector o lectora ha (més o menys) sobreviscut a aquesta sèrie de plagues i intoxicacions aquí recitades en dubtosa prosa i, allò que és més improbable, a la lectura d'aquesta columna, no es faci il·lusions. El pitjor està per arribar.

I si no ho creu, ja veurà quan es descobreixin i a la fi surtin a la llum pública una sèrie de mals que actualment s'estan congriant d'una manera més o manco solapada com la síndrome dels tertulians rabiosos, o la plaga dels escriptors encantats de conèixer-se a ells mateixos, o la malaltia dels regidors de cervell blau, o la intoxicació dels ministres de nas blanc, per no parlar de les noves i terribles mutacions del gen dels intel·lectuals muts o dels demòcrates de boqueta.

No es tracta d'anar alarmant el personal, al cap i a la fi, és ben cert que els humans acabam acostumant-nos a tot, i és bastant possible que els durs anys de veure'ns sotmesos a altres intoxicacions hagin acabat per fer-nos immunes a aquests tipus de plagues i mals.

Ara, per a intoxicació guapa, la de veure un telediario.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris