nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Pensa fer alguna cosa la classe política?

A hores d'ara, però des de fa algun temps, sembla clar que la classe política "la classe política en general" té, almanco, un problema d'imatge com unes cases, o, més aviat, com una catedral. I dic almanco perquè personalment crec que més que un problema d'imatge és un problema de comportament, un problema de conducta, un problema de moral; la mala imatge, que "per descomptat" també la tenen, se l'han guanyada ben a pols, amb uns maquiavel·lismes i uns oportunismes d'allò més carrincló o d'allò més descarat.

El problema més de fons és que no saben servir la comunitat. Volen quedar sempre bé, això sí, però sobretot mantenir el cullerot pel mànec, assegurar"se in saecula saeculorum una tallada de poder, com més grossa millor. En definitiva, abunda massa una peculiar cobejança entre els seus integrants. Es passen de llestos, com si prenguessin la ciutadania com un conjunt de menors d'edat, per no dir com un conjunt de pàmfils o de curts de gambals. Possiblement, poden ser els primers a estar convençuts que ells són exactament els polítics que ens mereixem. I això, dissortadament, pot esser ben ver però tampoc pot esser una excusa o una justificació. Si la societat civil pot comportar"se com una guarda de menors, això no pot justificar mai la irresponsabilitat de la classe política. Val a dir que, pel mer fet de passar a formar part del gremi dels polítics, s'incrementen automàticament les responsabilitats morals del ciutadà. Val a dir que una moral per a polítics ha de ser sempre més feixuga que una moral per a ciutadans del carrer que practicam allò tan vell d'anar a peu, per a mers administrats.

Evidentment, estam parlant d'un problema molt greu que afecta tota la societat, però també, primordialment "no ho hauria d'oblidar ningú", la classe política com a tal, tots els seus integrants, independentment "fins i tot" de la seva bona voluntat subjectiva, independentment dels casos d'aquells polítics responsables, que volen servir la societat amb rigor, que també n'hi ha. El que vull afirmar, idò, és que la desconfiança envers la figura del polític es troba tan i tan generalitzada que tot polític, pel mer fet de ser"ho o exercir"ne "amb una certa independència de quina sigui la seva actuació personal concreta", automàticament s'ha d'enfrontar amb una certa resistència social i amb un escepticisme que, forçosament, li han de fer la feina més difícil.

D'aquest estat de coses, d'aquesta situació, no se'n pot escapar ningú, ni aquells que més hi han contribuït ni aquells que en són més innocents. A tots ells, al col·lectiu in totum, cal demanar"los: ¿pensau fer alguna cosa per a intentar millorar la vostra imatge, per a sortir del desprestigi escandalós dins el qual es troba la classe? Perquè vosaltres, tots, hauríeu de ser els primers interessats a fer alguna cosa en aquest sentit. Encara que sols fos per a defensar o protegir les vostres possibilitats de continuar exercint algun poder, sigui al servei del que sigui. ¿O és que els escriptors, els artistes, els periodistes i altra gent de mala jeia veim fantasmes i exageram de mala manera?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris