A la sala magna del Poble Espanyol, la nit de Sant Sebastià, un monitor permetia seguir a través de TVE el sopar oficial dels premis Ciutat de Palma. Mea culpa, vaig tèmer per un instant que davant d'aquell monitor s'hi reunirien uns o altres extremistes dinamiters per fer befa. Al·leluia, anava errat de cap a peus: no vaig veure ningú interessat en el desenvolupament de la cerimònia. Com diuen ara, la gent passava olímpicament. Què més feia la gent? Simplement, estar, estar com a expressió de ser. Home, també s'ha de dir que tothom estava encantat de retrobar-se, allò, no mos veim mai, arribarà que només coincidirem als funerals, etc. Abraçades, què, què és de la teva vida, mira, anar fent, i què trobes d'això?, ah, està bé, no? Jo no volia venir, et diu un altre, però és que aquests de l'Ajuntament no han aturat fins que no et queda més remei que dir-los, ei, tu, no et passis. I així. Mira qui hi ha allà: no hauria de ser a l'altre sopar? La veritat és que ens pensàvem que seríem quatre-cents (la suma dels mateixos de sempre en alguns llocs), però veies persones a les quals no hauries atribuït mai cap ànim bel·ligerant contra un equip de govern popular. Escolta, aquesta xistorra, tio... A l'altre sopar sí que mengen bé, i de franc "pagam nosaltres. Saps què ha dit la ministra de Cultura en arribar al sopar oficial? Que l'exposició Lladró era resultat d'una decisió política que ella no volia valorar, toma! Però no la duien per reforçar...? Sí, però deu haver pensat que una cosa és reforçar i l'altra engrunar-se un dit fent Domund. Molt bé, i ara? Ara, res, tu saps què és l'analfabetisme polític? El que t'impedeix fer lectures polítiques de la realitat en qualsevulla de les seves manifestacions. I l'analfabetisme polític militant? Bé, idò tot depèn de la permanència o no en una qualsevol manera d'analfabetisme, el simplement polític o el polític militant. Tot plegat té a veure amb allò que en diríem cultura democràtica" reconeixement i acceptació de l'altre en les seves idees, reconeixement i acceptació entesos com a vehicle d'enriquiment, no com a cartografia del mal ni delimitació del territori enemic. Hi ha algú capacitat per entendre-ho? Algú disposat a entendre-ho? És clar que l'analfabetisme polític militant "o no" sempre tendrà els seus sacerdots i bandes d'afalagadors més o menys vergonyants. No obstant, ens toca esperar que els nostres polítics, tots, hauran après que és en les pàgines de la realitat "confuses unes, altres clares" on han d'aprendre de llegir i on han de voler llegir.