algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

El govern balear: esclau o submís

La història, iniciada el 1992, de les cimeres dels governs catalano-balears, és reduïble a xerrar molt, a acordar poc i a incomplir l'únic important que s'ha signat. Divendres passat, a la cimera més curta (no arribà a tres hores, amb dinar inclòs) se va arribar al màxim esplendor del no res: de l'únic que no se parlà, és de l'únic acord amb un pes polític clar al qual han arribat la Generalitat de Catalunya i el Govern de Balears en nou anys de cimeres. De fet, si miram endarrere no se veu cap acord d'aquells que se pugui dir d'això se tractava. Acords menors, molt de xerrar i passa tu-passa tu i res més. Tant és així que comença a ser necessari plantejar-se a veure si el Govern balear no ha estat sempre, i és ara, res més que un peó dins un escac polític mot més ampli, governi el PP o els d'ara. Perquè Pujol no sembla tenir massa més interès cap a Balears que el mateix que tenia Zaplana (quan governava Matas). Zaplana donava el rosegons de la valencianització més fallera, i Pujol dóna els rosegons de la cultura més normal, però rosegons al cap i a la fi. És a dir, que tant Pujol com Zaplana l'únic que volen del govern de Balears és que sigui un peó dins les seves estratègies en relació a Madrid. És una sospita legítima quan se veu que en nou anys de cimeres catalano-balears només s'ha fet un acord, només un, que de veres tengui un calat polític indubtable, i que per interessos creuats de subordinació a Madrid i Barcelona, s'ha esvaït totalment. Això és el que ha passat amb la institucionalització de la recepció TV3, plantejada per Cristòfol Soler a Pujol el maig de 1996 (que ves a saber si això no va ser un dels motius per tallar-li el cap), concretada a través d'un protocol entre Matas i Pujol, a Menorca, el gener de 1999 (que hauria estat un gran triomf de Matas davant Zaplana, sumant-lo a l'idèntic protocol signat respecte a Canal 9), i enterrada a la pràctica per Antich i Pujol a la cimera de divendres passat, durant la qual ni en parlaren. Per què? Perquè els interessos político-empresarials audiovisuals són divergents i s'emmarquen dins les grans guerres en les quals el Govern balear només pareix tenir aspiracions de servent. La Generalitat de Catalunya aposta per una propera empresa privada de telecomunicacions, obligant l'OCB a cedir-li, sota la fórmula legal que sigui, els repetidors, i per tant anul·lant a la pràctica l'acord institucional. El Govern balear està dividit. El PSIB-PSOE s'estima més mirar cap a Madrid i donar totes les facilitats al grup empresarial considerat proper al PSOE per aterrar a Palma, seguint possiblement les directrius del PSOE nacional, com a hipotètic fruit d'un molt comentat però no demostrat pacte d'estat político-mediàtic PP-PSOE. I el PSM aposta per fer seguidisme dels interessos de Pujol. Per acabar de fer el pa bo, l'OCB ha canviat la seva tradicional reivindicació de la societat civil, per assegurar la institucionalització de la recepció de TV3, per una sobtada passió per la societat anònima.

Total, que l'únic acord important en nou anys de cimeres ha acabat en no res. Uns mirant cap a Madrid, els altres cap a Barcelona i, com sempre, Madrid i Barcelona mirant cap a qualsevol altra banda excepte cap a Balears, on el govern presumptament autòcton que diu tenir un model propi de televisió (segons el Pacte de Progrés signat) seria més honest que reconegués que només és una delegació dual de les grans forces enfrontades.

En això res no ha canviat. Zaplana ens volia com a peó contra Barcelona.
Pujol ens vol com a peó contra Madrid i València. I el (és un dir) nostre Govern està dividit, ara, entre els submisos a Pujol i a Zapatero; i abans era format pels simples esclaus de Zaplana. Quin panorama.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris