algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

La moguda cultural

Altre temps els lletraferits es reunien a Cala Murta. Enguany, en canvi, viatgen a la neu. Concretament una agència des Born va treure a la voravia, la setmana passada, una pissarra amb l'oferta següent: «Viaje para intelectuales a La Molina». I a continuació feia saber que els excursionistes, «estarán aislados en la blanca montaña, fuera del alcance de la telefonía móvil que les hace llegar la voz de los amigos inoportunos». Acabava, l'oferta, amb un «'Intelectual, apúntate!», que feia recordar el to imperatiu del llenguatge que empraven les oficines de reenganxament. Cal suposar que les places s'ocuparen en un batre d'ulls, perquè l'ambient cultural de Palma s'ha encalentit massa i no és qüestió de cremar-se de bades. Donada la crispació actual, significar-se és immolar-se, heus ací el drama. I quedar-se a casa també. La quarta opció «és a dir, viatjar a La Molina», si tenim en compte les connotacions senyorívoles que té la neu d'ençà que els Borbons esquien, ha estat una possibilitat força elegant de llevar-se d'enmig. Arran de la convocatòria d'un sopar alternatiu a l'oficial dels Ciutat de Palma, convocat per Arruixada 2001, la setmana passada, a Palma, únicament es parlava de cultura. I en parlaven els polítics, cosa gens ni mica habitual. Divendres horabaixa, el reporter Tribulete va sortir al carrer per fer un sondeig entre personalitats diverses. La primera opinió que va sol·licitar va ésser la del senyor Pere Muñoz, director general de Cultura. El va localitzar, Tribulete, en el bar Ensueño, recolzat en el taulell. En saber que la conversa s'havia de centrar en la moguda cultural d'aquests dies, va somriure amb sorna. «Potser hauria de fer una declaració de principis», va manifestar en veu baixa, mentre donava l'espatla a Tribulete. Aquest va comprendre que el director general reflexionava i que, per tant, no era elegant molestar-lo amb preguntes puntuals. El nas periodístic li aconsellava fer un tomb per altres indrets i, passades unes hores, fer-se altra volta el topadís amb el senyor Muñoz. Cal pensar que, després d'obligar-se a pensar, el compensaria de les seves anades i vingudes amb una opinió de pes. Així que Tribulete es va posar en contacte amb el conseller de Treball, que ha fet palesa, darrerament, la seva inquietud cultural en proposar que l'ajuntament retoli una plaça amb el nom de Rafael Alberti. El senyor Grosske va fer saber a Tribulete la seva adhesió entusiàstica a la gent d'Arruixada 2001, perquè tant en pintura com en literatura li agrada apostar per les darreres tendències. «Le obsequio con estas coplillas playeras de mi cosecha», va anunciar a Tribulete. I a continuació va recitar: «Blancos patitos en la bahía/ de la Palma musulmana./ Las velas en la bocana,/ del Puerto, 'ay!, de Santa María». Tot d'una va voler saber l'opinió del periodista. «¿Qué le ha parecido?», va demanar-li. «Alberti puro», li va respondre aquest. «Gracias "li va dir el senyor Grosske. Se dice que tengo un gran parecido con Rafael, tanto en el manejo de la acuarela como del verso». Tribulete l'hauria escoltat, de bon grat, una estona més. Però va veure el senyor Antoni Roig travessant la plaça de Cort i li va córrer darrere. El senyor Roig ha estat el dinamitzador cultural que necessitava el socialisme per a encapçalar un canvi en profunditat en les concepcions i modes culturals a Mallorca. No va palesar sorpresa quan Tribulete li va fer saber el paper que jugava en el revifament de la imaginació col·lectiva. «Abans d'afiliar-me al PSOE "va afirmar" ja sabia que Alfonso Guerra havia regentat una llibreria i que recitava Machado. I, tot i això, no sols em vaig afiliar, sinó que en passar per davant una llibreria no puc evitar pegar una ullada al mostrador». A la porta de Cort hi havia el senyor Joan Bauçà, i Tribulete va adreçar-se-li perquè tenia ben clar que el reportatge havia de tenir en compte, també, l'opinió dels polítics conservadors. «Miri, jove "li va respondre el senyor Bauçà en saber el motiu de l'entrevista", tant és cultura la madoneta que fa brodat de creueta, com un currito que toreja un vedell a ca l'amo en Tomeu Pons. Tot és cultura. I aquest ajuntament, amb el senyor batle i jo i els altres regidors, sempre estarà al costat de les expressions culturals sense discriminació de cap classe. Que ara hem exposat unes figuretes d'en Lladró? Molt bé! Que ara hem d'assistir a una torrada amb xeremiers? Som-hi! Ha de quedar clar que nosaltres sempre afavorirem la cultura. Sols faltaria que per una cosa d'aquestes ens haguéssim de barallar!». Mentre el senyor Bauçà s'explicava, s'havien atansat a ells dos la senyora Feliu i el senyor Rodríguez. «'Mucho rojo anda suelto por ahí, mucho rojo!», va mormolar el senyor Rodríguez. La senyora Carme Feliu va fer-li senyes perquè es moderés. Va dir la senyora Feliu: «Quedi clar que ni jo ni el senyor Fageda no tenim res en contra d'aquesta colla d'ineptes i fracassats d'Arruixada 2001». I va afegir: «A l'ajuntament no hi haurà caça de bruixes, però li garantesc que beurà fresc si se m'acosta qualcun d'aquests a demanar-me una peça de quatre...!» Tot fent camí pel Pas d'en Quint, Tribulete va topar-se amb el rector de la UIB i el president de la Federació de Futbol. Les dues entitats són notícia "notícia positiva en aquest cas", perquè acaben de signar un conveni de col·laboració. El senyor Antoni Borràs del Barrio propiciarà que el senyor José Antonio Camacho doni una conferència a la UIB, i la UIB mirarà d'afavorir la vocació arbitral entre l'alumnat. Abans que el senyor Llorenç Huguet obrís boca per disfressar una mica la cosa, el senyor Borràs del Barrio ja parlava. «El col·lega i jo preparam el curs vinent», va anunciar. I va donar, a Tribulete, la primícia que haurà d'ésser titular destacat al suplement cultural del diumenge pròxim: «Acab de proposar-li, al rector, que anomenem Camacho Horroris Causa». Hauria volgut treure més suc a la notícia, Tribulete, però no volia tancar el reportatge sobre la moguda cultural sense recollir les paraules del director general de Cultura. Així que va deixar el senyor Borràs amb ganes d'explicar-se, i va encaminar-se cap al cafè Ensueño. Allí, recolzat al taulell, continuava el senyor Pere Muñoz. «I bé? "va demanar-li el reporter Tribulete" ja heu enllestit la vostra reflexió?». Va sospirar, el director general. «No encara "va respondre. I va comentar en veu baixa: "Hauria de fer una declaració de principis». Aleshores Tribulete va mirar el carrer, per mirar a qualque banda, i passava un moix amb una espina de peix a la boca. «Tenen espina, els principis?», va demanar Tribulete al director general. «Crec que no. ¿Per què ho demana...?», va respondre aquest. «Per a tranquil·litzar-me "va comentar Tribulete". Cas de tenir-ne, perillava que el moix se'ls hagués menjat».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris