algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Pobra gent!

Anava a començar això que escric amb el títol següent: «pobres de nosaltres», però a l'instant m'he adonat que no m'era lícit posar-hi distància entre els fets i jo, entre els afganesos i jo, sia quina sia la seva condició, grau de creença islàmica, suposadament talibans, hipotèticament qualsevol cosa xereca, si em de ser a prou civilitzats per assumir allò de presumpció de innocència. Ni desmarcar-nos de Bush: en som còmplices.

Jo, nosaltres, considerats avui i ara i aquí com a espanyols mentre no es demostri el contrari, estam en guerra contra ves a saber què, al costadet de Bush i contra totes les històries de ferotges terroristes que no arriben a poder ser trobats. Els caps vull dir. D'homes-baleigs sí que n'han fets presoners, a part dels que han morts accidentalment, dones, ninetxos, vellets en danys col·laterals, allò de: ah, no m'ho pensava, en impossibles rebel·lions a presons improvisades, que més semblà l'aplicació de la llei de fugues que altra cosa. Sí, n'han aglapit un bon contingent de gentona obscureta de pell i amb barba obligatòria. I a la roba dol d'un altre color. I a les butxaques ni borra per a fer bultet, ni borrissol de pallús. Això sí, amb fusells. Fusells sí que en tenien. Fusells russos furtats a l'escampadissa de fa uns anys. I alguna escopeta d'un sol tret d'aquelles de dur qualque conill a l'olla.

A part, no basta que aquell digui jo som taliban (o sigui: estudiant de l'alcorà), ho ha de demostrar amb proves. Podria ser que ho manifestàs per fugir de l'infern de les bombes, per poder aixoplugar la seva muller, els fillons, menjar calent. Potser que es tractàs d'un altre cas de suïcidi per la causa, una fuita cap avant napoleònica. Morir per morir, em rendesc, amés no em resta cap bala ni una, i si després em maten, amb un poc de sort a ca nostra se'm considerarà un heroi de la causa. I què té més si jo fins ara sembrava cebes a la seca però en lloc d'aigua hi plovien míssils per tot arreu i no hi havia manera de fer surar el puta planter? Apa, som taliban, em rendesc i deixau tranquil aquest quartó, que és la terra dels meus padrins i serà la dels meus fills si després de tot plegat en queda qualcun de viu. I venga, ja en tenim un miler encadenats, encaputxats, perquè no sàpiguen on van ni on es troben, afaitats, caps rapats, per motius d'higiene corporal, diuen ells, els ianquis, amb tota la humiliació que això significa per a ells, els islàmics, els han sedats amb vàlium per si algú es podia posar nerviós davant tanta humana afronta, tanta tocada de dallons, vestits amb un uniforme color botella de butà, traslladats a l'altre cap del món, allà on Alà va perdre les sandàlies, a Guantànamo, la base USA., a l'illa de Cuba. Els USA són com els cans: procuren cagar enfora d'on han de dormir. I per a més burla i afronta, les vint hores del viatge els han fet orinar i defecar dins un orinal. Ah, i per menjar els han servit entrepans d'una cosa vomitiva que els captors en diuen mantega de cacauet, que els ha acabat de compondre el ventrell, ben segur. Per a jutjar"los? Què voleu que us digui, som del parer que les seves vides tenen manco vàlua ara per ara que un gafet, que un plat de fava parada freda i sense sal. USA es nega a aplicar-los els acords de la Convenció de Ginebra referent als presoners de guerra. Com quedam aquí? No es tractava d'una guerra contra el terrorisme? Idò si aquests que han, hem (em dol aquest «hem») fets presoners, són terroristes, ho són presoners de guerra. Però resulta que no, per ser considerats d'aquesta condicional manera, els han d'aglapir uniformats, hi ha d'haver caporals, sergents, oficials amb estrelletes, com més millor, com més puntetes més grau. I a més, han de saber pronunciar clarament allò de: «señor, sí senyor!» de les seves pel·lícules amb veu clara i alta. I posant cara de capdefaves fanàtics, endemés. I Europa no diu res, relaxada calla, quan està a punt de perpetrar-se un altre genocidi.

Mentre, el mulà Omar i en Bin Laden menjant dàtils madurs, sucosos, i bevent tè amb menta a qualsevol lloc, el més impensable. Jo ja no entenc res. O si entenc alguna cosa, potser trob convenient callar-la. Vostès perdonin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris