Crec en una església viva i plural. Respect profundament tarannàs de missa en llatí i lutúrgiques estantisses, però deman respecte pels que compartim que Déu no és propietat de ningú i que el dogma no es imprescindible per «estimar», que a la fi, es l'autèntic bessó del cristianisme. Conec personalment el Sr. bisbe i som un admirador de la seva intel·ligència i bon fer. Crec conèixer la dificultat de pastorejar una església plural. En qualsevol cas, sembla que en determinades ocasions el Sr. bisbe esdevé mal assessorat probablement per l'ala més reaccionaria que equidista d'en mossèn Santandreu punta de llança del cristianisme del segle XXI. Voldria també tranquil·litat als governants de l'església que creuen que la doctrina es pot desvirtuar si la imparteix un lliurepensador en lloc d'un funcionari de la moral. Els cristians creim en la comunicació. I compartir a voltes, és més fàcil des de la tendresa, el dubte, l'amor universal que des de la litúrgia tèbia. No vos preocupeu pel validatge dels sacraments que mossèn Santandreu ha impartit. La meva filla fou batejada per ell. Hi assistiren amics i familiars, des de la dreta conservadora a l'esquerra, passant per agnòstics, intel·lectuals, artistes i qualque asceta. Compartírem tantes quarterades de tendresa i sacrament que qualsevol afeccionat a veure-hi clar va veure el Jesús de Natzaret fent cristiana una ànima blanca, sense més guió que el que reberen els dotze deixebles de Jesús.