algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

L'armari i l'arruixada

És difícil definir el terme cultura, sobretot perquè és impossible acotar-lo, establir-ne límits; malgrat això n'intentarem parlar, perquè el món de la cultura a Palma va molt revolucionat aquest hivern tan propici i pròdig en arruixades climatològiques (forts ruixats diu en Rodríguez Picó) i és que deu anys d'estat dins l'armari revolucionen el més pintat, i a tots els pintors.

Perquè això és el que ha fet el Partit Popular en els gairebé deu anys que ha governat la capital de Mallorca, ficar la cultura dins l'armari. Amagar-la com qui amaga un cadàver. El cadàver cultural víctima d'una política de pompes fúnebres que ha liquidat el festival de jazz i el de teatre, el concurs de pop rock, la marxa nocturna i un llarg etcètera d'expressions artístiques i que ha duit a l'agonia el festival de Cançons de la Mediterrània. La cultura convertida en cadàver i tancada a l'armari amb pany i clau.

I amb naftalina per dissimular, que els cadàvers fan mala olor i s'ha de tenir el vestit ben preparat i llustrat per anar al sopar dels premis Ciutat de Palma.

Ja fa uns anys, el novembre de 1993, es va fer públic un document amb el títol de «manifest contra l'apatia cultural» on es llançaven públicament una trentena de preguntes sobre qüestions culturals com per exemple «no és preocupant la falta de nervi cultural a Palma?» o «té la cultura una funció més enllà de la propaganda institucional?». Unes preguntes que els responsables de la política cultural d'aleshores no contestaren. O sí, només que amb fets.

Amb uns fets que hem descrit com el recloïment de la cultura a l'armari de la vergonya o de la indiferència. Una indiferència còmplice de la pèrdua de catxet cultural de Palma i de mancança de lideratge de la capital, tant en oferta com en identitat cultural.

Perquè aquesta és l'altra, els darres deu anys han significat una frenada en el procés de recuperació lingüística iniciat pels anteriors gestors (no és que anassin molt accelerats, però en comparació eren uns fitipaldis) que almenys per les festes ens duien cantants que canten en català. No com ara, que els de l'Ajuntament de Palma ens donen Gossos per llebre i ens duen al concert suposadament de «rock català» un grup que, si darrerament ha estat notícia, ha estat precisament per haver deixat de cantar en la nostra llengua (encara que sembla que els espanyols els han dit allò tan seu de «no me ladres»).

Malgrat tot el que hem anat exposant, no creim que la regi(ra)dora de cultura conservadora tengui un pla per acabar amb la matèria, que no és qüestió tampoc de quedar-se sense feina, el que passa és que té una visió conservadora de la cosa i vol mantenir la cultura conservada amb formol dins una proveta.

Disseny Lladró, això sí.
I ara, deu hiverns després del començament de la decadència cultural, i enmig d'un Sant Sebastià plujós, el món de la cultura sembla haver decidit sortir de l'armari, i com una torrentada ha rebentat la porta-comporta de l'armari-presa i ens convida a aquesta arruixada que vol empapar de cultura viva i rebel tots els ciutadans de Palma.

Una arruixada que cau damunt els responsables de la dècada de la decaiguda cultural de la capital mallorquina, com un diluvi de retrets, com una riuada de demandes de responsabilitat i que hauria de tenir continuïtat.

Dissabte un servidor serà físicament molt lluny del sopar de l'Arruixada 2001, però espiritualment hi seré, per aportar la meva gota d'aigua a aquesta arruixada plena de raó i de raons.

I per la qual no serveixen de res els paraigües.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris