bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Quina bogeria!

La meva gran preocupació pel que fa a l'assumpte de les vaques bojes no creix en anar a ca'l carnisser. Cert és que darrerament ho mir molt això d'anar a comprar carn, però tampoc no estic tranquil torrant llom o panxeta, o rostint un pollastre. L'assumpte, el gran assumpte alimentari i sanitari no s'atura deixant de comprar vaca i anant a cercar les proteïnes a una altra banda; l'assumpte és la gran estafa que ens han fet als consumidors.

L'estafa comença el mateix dia que per mesurar el nivell de benestar de la població comencen a comptar quantitat de calories i proteïnes que, consumides segons uns estàndards europeus, ens situen més prop del nivell exigible de benestar, segons els patrons establerts pels més avançats o els més destacats. Calia, doncs, menjar molta carn i menjar-ne per dinar i sopar i fer freqüents celebracions amb dinars grassos. Fins aquí tot va bé: augmenta l'esperança de vida, millora el percentil d'alçada, es va eradicant l'obesitat. En definitiva, ens tornam persones més saludables a base de millores alimentàries i d'altres, però ara interessen les alimentàries. Hi deu haver, emperò, un moment en el qual l'augment de població, la urbanització, la millora salarial generalitzada, força a produir més carn. Segurament és bo de fer saber quan va passar això. Basta anar a veure les estadístiques dels escorxadors. Tenc record que sent jove, a finals dels seixanta o principis dels setanta, es podia comprar carn congelada que venia de l'Argentina. Potser va ser aleshores quan la indústria càrnica, per fer front a la competència exterior, decidí tenir més vedells i engreixar-los més aviat. D'aquí les farines adulterades. La bogeria autèntica rau en el mètode emprat per fer les farines, en voler usar-ho tot com a nutrient. Estic segur que algú era conscient del que feia, que algú sabia el risc que es corria, i que aquest algú era una persona científicament formada en la nutrició animal. S'estimà més tirar endavant i creure que els efectes serien molt tardans. Vet aquí un científic desproveït d'ètica que s'aprofita econòmicament de l'eufòria carnívora que recorria tota Europa.

No m'agrada dir que aquest mal es veia venir; la gent que té aquest costum sembla que s'alegra de la desgràcia dels altres. Amb això vull dir que és bo de fer preveure els efectes si feim l'exercici d'avançar-nos al nostre temps amb la intenció de pensar com ens agradaria el futur. Llavors sembla que hauríem de rebutjar segons quines tècniques, usos i formes i adoptar-ne uns altres. Potser les necessitats immediates no ens permeten l'exercici, però la trajectòria dels europeus, sols al llarg del segle XX, ja ens diu quantes catàstrofes es podien evitar havent admès que hi ha valors com la dignitat que estan per damunt totes les coses, per damunt totes les fórmules. Els que han fabricat o han tolerat l'existència de formes adulterades segurament no tenen cap respecte per la dignitat dels éssers humans ni per la dignitat dels animals dels quals ens servim.

La bogeria dels experts en nutrició animal ens parla, un cop més, de la necessitat de no malmenar la natura, que no és cert que tot valgui encara que aquest tot en aquest cas es refereixi a l'aportació de proteïnes animals a la nostra alimentació. En tot això hi tenen a veure unes polítiques agràries que no miren més enllà del seu nas, que no tenen interès ni voluntat per pensar una mica més enllà. Fins i tot podem fer un paral·lelisme: a la vista de com està avui el camp mallorquí i de com ha de resistir la pressió urbanitzadora, no hagués estat millor advocar per una illa econòmicament més diversificada? L'agricultura mallorquina també és avui la víctima d'una bogeria, de la bogeria de la immediatesa que ens ha duit a un model de desenvolupament totalment desequilibrat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris