algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

De sopars i contrasopars

Les cerimònies o les celebracions socials com a suport efectiu i consistent de la cultura, si va a dir ver, no m'han convençut mai del tot. Hauria de remuntar"me als sopars de les dues primeres edicions dels Premis Ciutat de Palma "actes als quals vaig poder incorporar"me després de les postres" per a poder reconèixer que m'ho vaig passar realment bé (i cal suposar que va ser per la novetat del cas). El primer any, el 1955, l'acte es va celebrar en el gran saló del Círculo Mallorquí i se'n va dur el premi de poesia La posada de la núvia, un llibre en octaves reials, de Llorenç Moyà; per cert, Salvador Espriu era membre del jurat i vaig tenir oportunitat de saludar"lo personalment. L'altre sopar que record com a cosa festiva és el que va tenir lloc al saló El Pirata, de l'hotel Bahia Palace, quan el premi de novel·la va ser finalment per a la primera versió, en castellà, de Desenllaç a Montlleó, de Llorenç Villalonga, després de tot un muntatge de votacions empatades, arranjat per Camilo José Cela per a fer patir el premiat de bon de veres; a la sortida, vaig acompanyar Bernat Vidal i Tomàs, membre del jurat que va contar"nos la història, fins a la plaça de Sant Antoni, on l'esperava el cotxe que havia de tornar"lo a Santanyí. El cert és que alguns anys després, el 1969, quan va ser premiat el meu llibre Camp Rodó, no vaig acudir a la celebració malgrat que "per una entrevista anticipada que m'havia fet n'Antoni Pizà el capvespre" vaig saber amb una mica d'antelació quina era la decisió del jurat.

Tot garbellat, la meva opinió personal "i, per tant, perfectament discutible" és que el millor que podria fer l'Ajuntament seria prescindir del sopar. De fet, això és el que va fer"se algun temps, en època de Ramon Aguiló. Perquè, en definitiva, els sopars dels premis no serveixen realment per a promocionar la cultura; serveixen, si de cas, per a fer una micona de política barata i més aviat cursilona, per a anotar"se o pretendre anotar"se punts davant l'opinió pública. El que passa, tanmateix, és que ningú s'ho creu.

Perquè, segurament, el problema més gros que té la classe política "com a tal classe que pretén aprofitar"se del seu protagonisme" és que han mostrat massa el llautó, i, en conseqüència, han perdut gairebé tota credibilitat. Encara que molts polítics sembli que creguin el contrari, al públic no se li pot prendre el pèl. O no se li pot prendre impunement. Certes frivolitats, acaben passant factura.

Així, el problema major que té la política cultural de les institucions és que, en massa casos, no es pretén gaire més que instrumentalitzar la cultura. Sovint sovint, és la cultura la que es posa al servei de la cultura en lloc d'estar la política al servei d'aquella. El que realment importa és cobrir l'expedient, fer moltes coses, sense reparar gaire en les despeses i sense preocupar"se pel seu rendiment efectiu. Omplint molt de paper. Donant carnassa a la premsa i als mitjans de comunicació. Si això s'aconsegueix organitzant exposicions d'alguna cultura de Mongòlia o de l'altre cap de món, poc importa. Per què hauria de tenir cap preferència la cultura autòctona? El que cal és cridar l'atenció, malgrat que no es tengui massa clar de qui o a qui es vol cridar l'atenció. En la pràctica política, sembla com si es valori més la capacitat de crear un enrenou que no la promoció de cap particular qualitat. Val a dir que la quantitat, en aquesta matèria, ha esdevingut més important que la qualitat. Són els grans nombres "els relatius grans nombres" els que interessen. Fomentar el rebombori més que fomentar la cultura, que, amb massa freqüència, no és més que un mer pretext per a una majoria dels polítics nostrats.

Sí, una solució podria estar en la supressió dels sopars i destinar els estalvis consegüents a l'increment dels premis o a la creació de beques. Organitzant contrasopars és ben possible que continuem dins el cercle viciós de la política majoritària. Tenc por que en base de sopars, ni a favor ni en contra, no contribuirem gaire al foment de la cultura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris