cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Sampol i el Govern fan Política

Jeroni Albertí explicava, fa anys, la necessitat de governar anant al límit en les qüestions essencials d'autogovern, sense por que el govern central recorrés les lleis al Constitucional. Aquesta manera d'entendre l'autogovern és la pròpia dels nacionalistes. Al País Basc i a Catalunya ha estat una constant per part dels nacionalistes que governen. És una estratègia simple i efectiva: a partir d'una tàctica de constant i creixent enfrontament, arribant i transpassant el límit si és necessari, se persegueix l'objectiu estratègic que Madrid acabi per amollar infinitament més que no si s'espera que la capital cedesqui autogovern per pròpia voluntat. Als governs nacionalistes català i basc els ha funcionat molt bé. Ara veim que el govern balear podria haver adoptat aquesta estratègia. L'aprovació del projecte de Llei de Comerç, i al marge de les valoracions sobre les possibilitats que funcioni a la pràctica o de si s'està d'acord o no amb el fons, podria ser la primera passa d'aquesta manera de governar. Despús-ahir el diari El País duia una informació en la qual s'assegurava que el vicepresident, Pere Sampol, assumeix clarament aquesta estratègia d'enfrontament per forçar l'increment de l'autogovern balear. Per primera vegada en més d'un any i mig Sampol i el PSM demostren que fan política de veres, i que no només se dediquen a esperar impossibles rèdits de l'estricte gestió benefactora de determinats gremis. A més, el fet que la Llei de Comerç se presentàs en públic escenificant una entente cordiale PSM-PSIB podria indicar que Antich i els socialistes també assumeixen aquesta forma de fer política a la manera nacionalista. Segur que hi haurà gent que ho trobarà molt malament. I vist des d'un punt de vista de Madrid és comprensible. Però vist des del punt de vista dels que volen treure de Madrid més autogovern, és motiu de congratulació. Ara, una altra cosa molt diferent, clar, és que surti bé al govern illenc. Una estratègia així necessita d'instruments contundents per assegurar els resultats. No basta amb la voluntat. Els nacionalistes catalans i bascs tenen els seus diputats a Madrid per fer-se valer, a part del fet que el pes polític català i basc a tota Espanya és enorme. Els nacionalistes balears no tenen representació a Madrid (i és impossible que els diputats del PSOE i d'IU els substituesquin en aquesta tasca), i el pes polític de l'arxipèlag és bastant poqueta cosa, a tot Espanya. Per això és incert que l'estratègia adoptada pel Govern funcioni. Una altra consideració a fer és el perill que s'acabi per confondre la tàctica i l'estratègia. És a dir, que el govern central seguesqui sense amollar res i el govern illenc s'instal·li en el victimisme com objectiu en si mateix per justificar davant els ciutadans que no s'ha pogut fer el que se volia. Però això ja són altres històries. El que compta és que de la mateixa manera que no poques vegades s'ha criticat l'excés de gestionisme (com feia la dreta) i la manca de política en el govern en general i en les àrees del PSM i PSIB en particular, ara s'ha de constatar que se podria estar davant la primera passa seriosa (i no només per una simple qüestió d'imatge i propaganda com s'analitzava imprudentment en aquesta columna diumenge passat) que desautoritzàs aquesta crítica constant. Indistintament de si s'està d'acord o no amb el fons de la Llei de Comerç, o de com se valori la comentada estratègia, si aquesta manera d'actuar no fos com la flor que no fa estiu, seria la primera constatació que aquest govern comença a funcionar d'una manera essencialment diferent als anteriors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris