algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

Quan la mar va plana...

No sé si la dita és textual, però dues o tres autoritats en la matèria consultades m'han facultat moralment per fer-la servir. Quan la mar va plana, tothom és bon mariner. Això podria explicar en certa manera la majoria absoluta de n'Aznar afaiçonada dins un context de bonança econòmica, que, amb la vènia del senyor Bisbe de Mallorca, ara que està amonestador, és la mare principal, més que la Mare de Déu, de totes les bonances. Aquesta bonança econòmica: amb l'atur decreixent en progressió any rere any, amb la inflació continguda, amb la borsa que anava contenta i, fins i tot, amb la treva d'ETA varen fer creïble aquella frase tan manyuclada i que per ventura serà la darrera petja que s'esborrarà de l'aznarisme: «Espanya va bé» (que per concordar amb l'esperit d'aquest diari n'hem reproduït la versió més íntima i efluvial). De totes maneres aquest darrer any segons una sèrie d'indicadors no acaba de ser tan bo com ho havia estat abans: la inflació és precisament el doble de la que havia previst el govern i, a hores d'ara, com si ens convidassin a fer una quaresma col·lectiva, amb abstinències incloses, ens emplacen a més enllà de la primavera per encolomar-nos que es recuperarà el terreny perdut. Si miram un altre indicador d'aquests que diuen significatius, també ens adonam que la venda de cotxes ha baixat respecte de l'any anterior. Contràriament, l'atur no ha baixat tant com s'esperava, ni tant com l'any anterior. I no em parlem de la borsa, que ha fet perdre un dineral als petits estalviadors que s'havien encomanat a aquesta capriciosa madame per augmentar els seus rèdits.

Si a més d'això hi afegim que els carburants s'han apujat fins a uns límits insospitats i que, malgrat que ara els hagin abaixat una mica, un sempre pensa que mai els abaixen tot quant podrien ni amb la instantaneïtat que els apugen. I també hi afegim que aquesta bonança econòmica ha atret molta gent treballadora de països subdesenvolupats als quals, ara, se'ls exigeix un paper per fer feina i ser explotats i resulta que sense aquesta explotació, que per a certs empresaris és més exercible si no hi ha paperet, és a dir, si no tenen esclaus no poden subministrar ni carxofes, ni bròquils, ni domàtigues ni mongetes (cosa que farà encarir els productes alimentaris i la inflació). I a més a més, això d'ETA no s'acaba ni per la via del diàleg ni per la seva, la del govern, via particular... I a més a més, resulta que aquells pobres soldats que anaren en missió de pau als Balcans "i en Trillo calla, ni mandan huevos ni res" ara resulta que vénen predisposats a agafar malalties greus per haver estat en contacte amb l'urani empobrit made in OTAN. I a més a més, resulta que les vaques, de mica en mica, dues ara, tres suara, se'ns van tornant boges i aquell ministre, que les faria desfilar totes, a la Castellana, com si fos un batalló de soldats perquè tothom pogués fer la seva pròpia inspecció ocular perquè s'adonin de primera mà que no n'hi ha cap que desvariegi, vol distreure el personal amb quatre collonades. I per si això fos poc, ara diuen que la seva estrella de les essències pàtries, allò que no havien pogut fer perquè no tenien majoria absoluta, com és el famós decret d'humanitats no acaba de sortir al BOE perquè les pròpies comunitats autònomes governades pel PP hi han trobat una mica de tendrumet al lleu. Si ho sumam tot veurem que és necessari intervenir, governar, que vol dir decidir, i que no basta treure pit, o bigoti, perquè la barca va vent en popa i mar en calma. Ara és hora de veure on es colgarà en gelat o si les solucions seran només el boirós record d'unes tanques electorals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris