muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
13°

Girant la ullada cap a Europa

No hi ha res més instructiu que pegar de tant en tant una ullada al nostre entorn per veure si ens acostam o no a Europa. Començar l'any a Alemanya, per exemple, te serveix per comprovar que en moltes de coses encara ens queda molt de camí per córrer. Per començar, les matrícules dels cotxes segueixen igual, només s'hi ha afegit la franja blava europea amb la inicial del nom del país. Aquí, en canvi, el Govern aprofita un fet tan banal com que Madrid esgotava l'abecedari per centralitzar la numeració de matrícules i fer desaparèixer la mínima senya d'identificació regional que és la inicial de la província. Ara que ha començat l'encunyació d'euros, la casa de la moneda de Baviera encunya monedes per valor de 3.570 milions d'euros, dels 17.000 milions que li correspon encunyar a Alemanya. Aquí, en canvi, sembla que només saben encunyar moneda a Madrid. Aquest any passat, el nombre de cotxes que circulen a Alemanya, en un territori bastant més petit que el de l'Estat espanyol (uns 356.000 qm2), ha augmentat en un 1'5 per cent, superant de molt els 51 milions de vehicles, mentre que el nombre de morts en accident de trànsit ha disminuït un 3'3 per cent i ha estat «només» de 7.772 morts. També és cert que tenen un sistema de seguretat molt complet, i els helicòpters de salvament de l'automòbil club ADAC, que han acudit a uns 25.000 accidents, han pogut salvar uns 3.000 ferits greus que altrament haurien mort. Xifres i fets que ens haurien de fer empal·lidir d'enveja i enrogir de vergonya. En altres coses, en canvi, estam ja homologats, però per desgràcia són les més negatives. Polítics corruptes també n'hi ha a Alemanya, i no sols el senyor Kohl, que ha mentit tant davant del Parlament com de l'opinió pública, sinó també polítics socialdemòcrates que dominen l'art de fer servir influències per afavorir empreses privades que els recompensen adequadament. Allà també hi ha transfuguisme, i el motiu del trànsfuga sol esser el mateix que aquí: El seu partit, fart d'aguantar les seves incongruències, decideix no tornar-lo a posar a la candidatura, i el trànsfuga cerca aixopluc a un altre partit. Certament es pot veure allà com un ministre reconeix públicament que ha comès errors en la seva gestió i dimiteix, cosa insòlita a les nostres terres. Però també es pot veure, com aquí, una oposició que, òrfena d'alternativa política, es limita a la més absurda demagògia sense més criteri que la divisió entre bons i dolents. Fins al punt que troben lògic que no dimitesquin els ministres del Land que ells governen, encara que han comès els mateixos errors que els seus col·legues del Govern federal. Potser algú considerarà pura casualitat que els ministres dimissionaris siguin de partits d'esquerra i els que es neguen a dimitir siguin de dretes. Però a aquestes altures ja ningú no hauria de creure en casualitats. Sobretot quan resulta que aquesta mateixa oposició demana amb grans escarafalls la dimissió del Ministre d'Afers Estrangers perquè ha reconegut que quan era estudiant, fa 28 anys, es va enfrontar a cops de puny a la policia que carregava contra una manifestació estudiantil, i en canvi no diu ni piu sobre el fet que durant anys i panys molts dels seus Diputats, i fins i tot el canceller federal senyor Kiesinger, havien estat nazis actius i convençuts. Però això també pot esser un símptoma d'aproximació, encara que només sigui entre els conservadors d'allà i els d'aquí, que tampoc no volen recordar el passat franquista de molts dels seus capitostos. I si en això ens aproximam, perquè no igualment i ben aviat en altres coses més positives.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris