algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Sentits

Els sentits molt sovint ens transporten enrere. Una figa de moro pot ser el gust dels estius infantils, l'únic recuperable; el crit de Janis Joplin te transporta directament a recordar un grup d'amics i aquelles festes. L'olor d'una parada de mercat te du sense escales a tenir deu anys i acompanyar la padrina a plaça "quina deu ser, aquesta espècie que t'ha produït l'efecte? L'olor de tinta d'un llibre que recorda els tebeos, una melodia hortera d'orquestrina de festa major, el gust de sucre del cotó de fira... La vista és més directa; el tacte, omnipresent i infravalorat. Sovint ens quedam més amb les olors. Passa algú amb un perfum conegut i et fa donar una volta: era ell? Era ella? La indústria ens iguala i ens despista. Compres un xampú i, enmig de la dutxa t'adones que era aquesta l'olor de l'antiga companya que et feia anar de cap. N'hi ha que guarden culs d'ampolla de colònies que ja mai no es posaran: inconscientment, quan les obren viatgen. Però no es pot abusar de l'encanteri. Descobreixes un vell casset d'aquell final de curs. En escoltar-lo, la pell reacciona. Sents una eufòria estranya: no tot s'ha perdut. Si és així, guarda'l per als dies grisos. A força de repetir l'experiència, la màgia perd força. Perquè aquest tipus de memòria és molt capritxosa. No saps mai què és el que farà que, d'aquí a uns anys, el teu cap torni a avui. Potser la sintonia d'un noticiari, una cançó que odies, l'olor de tabacot de bar de copes, mesclada amb el gust del licor que beus ara quan surts amb els amics o el sabó de mans que has comprat d'oferta en el supermercat de la cantonada. Amb el temps una cosa d'aquestes te transportarà a ara mateix. Recordaràs companys de feina, la rutina que ara t'engoleix, expectatives que potser ja hauràs deixat de tenir... Tot per haver obert una capseta oblidada al fons de l'armari. Emociona't. És de franc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris