algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Visca la utopia!

Una altra de les coses que m'encoratgen a tot carbó ara mateix, quan ja he tombat sobradament la cinquantena, és comprovar que la meva teoria de sempre, aquella d'allò que sols hi ha utopies convenients a qualcú, se confirma adés i ara. Troben enderroc les utopies de laboratori quan un poble, un grup de gent es corda les sabates a consciència i comença a anar per feina. Exemples: " A l'alba de la democràcia, a Sineu, un esbart d'esquerranots com jo mateix, mitja dotzena de republicans històrics de boina i gaiato contadors d'antigues, aspres lluites, pagesos, qualque menestral, no tots, vàrem decidir inventar-nos Sineuers Independents (SI) i plantar cara a la UCD del Sr. Suárez, que aleshores anava molt inflada, i guanyàrem les eleccions municipals per majoria absoluta. Vàrem esbucar una utopia.

" Fa una vintena d'anys, aquí davant, a Cala Gamba, ens volien encolomar un «pipeline» dels orgues, una plataforma, una illeta artificial per descarregar-hi els combustibles de la Campsa d'aquells temps. Després d'una feinada de molta gent, i quan el projecte ja estava aprovat, s'aconseguí dinamitar-lo (és un parlar). Se retirà i va prevaler el criteri dels collers de fer-lo anar al moll de Ponent. I encara ara. Una altra utopia malmamada a porgar fum.

" A Villanueva de la Fuente (Ciudad Real, 4.500 habitants), també els anys de la transició, un «grande de España» hi tenia una finca molt grossa, tota ella de secà. Un bon dia el duc aquell va tenir la idea de fer-hi hortalissa, va foradar uns pous i au, ja tenim el poble sense aigua. Es mobilitzaren, es manifestaren, ho denunciaren, recolliren signatures, i res. Fins que uns quants desconeguts (ben coneguts per a tothom manco pels qui no ho havien de saber), amb els seus tractors tiraren en terra tots els pals elèctrics de la línia que duia l'electricitat als motors extractors de l'aigua del «grande de España». Plets, jutjats, i res, no es pogueren trobar responsables directes i es deixà anar la cosa. Es sobresegué. O similar. El duc escampà la boira i deixà l'hortalissa. I els ciutadans de Villanueva de la Fuente tornaren a tenir aigua, perquè havien sabut i volgut lluitar per ella, en massa, fent una pinya.

" Ara bé, el paradigma d'esqueixada de la utopia de totes les utopies potser és ben representada pel pobletxo de Marinaleda (Sevilla, 2.622 habitants, partit judicial d'Estepa, comarca La Campiña). El 84% de la població són jornalers sense terres que sols podien fer feina dos mesos a l'any. Les famílies sobrevivien la resta de l'any amb l'atur i les PER. «Okuparen» El Humoso, cortijo propietat del «Duque del Infantado», de més de 17.000 hectàrees, i es posen a sembrar-hi carxofes, tomàtigues, pebres, oliveres, el que els ve de bri. Altre pic empentes policials, qualque morma, vagues de fam, plets, però ells no es mouen i segueixen fent feina, van a la seva.

Fan agrifactories per enllaunar els productes que produeixen. El batlle Juan Manuel Sánchez Gordillo, que he parlat amb ell fa una estona per telèfon, deu ser un home de la densitat del ferro fos, em parla d'honestedats personals, de la grandesa de les resolucions preses en assemblea, que sempre n'hi acudeixen 500 o més, si hi ha salut, de les difícils coherències, de concretar les feines a fer, de personalitzar les tasques, de rotació de feines entre els veïnats, començant per ell mateix i pels regidors de l'Ajuntament, recollida de fems, neteja municipal, tot ho fan entre tots per rigorós torn.

Fan ca seva tira tira sense haver d'acalar el cap ni fer reverències a ningú. I això avui, gener 02, a mi em sembla magnífic, què voleu que us digui. Allò que és utòpic pertot arreu, resulta que a Marinaleda no ho és. Els tenen molt grossos i els empren. Des d'aquí la meva enhorabona més sincera.

Potser els de la Plataforma contra la Central Tèrmica Sant Joan de Déu i també contra que el gasoducte entri pel Carnatge, hauríem de fer una visita llampec per aquells indrets, a mem si aprenem alguna coseta, a veure si la coherència s'encomana, si l'honestedat personal és aferradissa, si hem d'anar a robar el projecte que el Sr. Perchés no ens vol facilitar... Jo què sé.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris