muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
14°

Delicte segons d'on véngui

De tant en tant queda bé citar Bertold Brecht. No ho farem textualment, no cal, però recordarem al pacient lector/lectora aquella reflexió del genial dramaturg i poeta alemany en la qual recordava que hi ha moltes maneres d'exercir violència, però només algunes són considerades delicte pels estats.

Casos com el de les vaques boges o el de la utilització d'armament amb urani empobrit per part de l'OTAN, que sembla que ha convertit els seus propis soldats en les seves víctimes, ens recorden la plena vigència del pensament de Brecht. L'estat no tan sols es reserva el monopoli de la violència, sinó que també s'autopermet altres comportaments que se solen considerar, en el cas que vénguin d'individus, com a delictius.

Dimecres passat, 10 de gener, en podíem veure, ben a prop, un nou cas al meu entendre prou gràfic.
Aquell dia es produí un brutal desallotjament de l'edifici dels antics jutjats d'afers socials, situat al carrer Font i Monteros de Palma, per part de la policia. Uns dies abans els sindicalistes de la CNT havien ocupat aquelles instal·lacions per reclamar una causa justa: que els retornin el patrimoni que la dictadura franquista els requisà, els robà. Cal destacar que no hi hagué cap intent de negociació prèvia per part de la policia.

L'actuació violenta de la policia queda demostrada en els informes mèdics posteriors al desallotjament. El robatori de patrimoni a la gent de la CNT clama al cel des de fa molts anys. Com també hi clama el furt de patrimoni realitzat per l'estat franquista i mantingut pels seus successors que es va realitzar a altres formacions polítiques, el més greu dels quals és el d'Esquerra Republicana de Catalunya (que puja a desenes de milers de milions).

El cas és que l'estat persisteix a perpetuar una situació injusta fruit d'un robatori perpetuat pel règim dictatorial de Franco, i no ens serveixen arguments com el de la representativitat, ja que, precisament la negativa a retornar a la CNT el seu patrimoni, juntament amb altres operacions promogudes des de l'aparell de l'estat com l'anomenat cas Scala, varen fer al seu moment que el sindicat anarquista no pogués participar en igualtat de condicions en la represa democràtica. A banda que em sembla una contradicció reclamar competitivitat a una força sindical que té com a idea fundacional la lluita contra tota competència entre humans.

El robatori, si més no el de patrimoni, sembla que és acceptat i plenament assumit quan qui el consuma és el propi estat i la violència, quan és practicada per la policia, pareix que no és censurable.

Ni investigable, és clar.

Crec que és just demanar, com a mínim, que els responsables polítics i màxims defensors de les actuacions violentes de la policia no ens vénguin després amb lliçons sobre comportaments violents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris