algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Bufar el ble

Ara, a la vista del que passà el dia 30 i 31 de desembre de l'any passat, em sap un greu de l'ànima no haver estat aquí per veure-ho. Per primera vegada en la meva vida, la família agafàrem tapins i posàrem distància enmig del nostre cos físic i la mallorqueta de les nostres inflors de boll. Ja sabeu, coses del modernisme consumista, en dues o tres hores et transporten a milers de quilòmetres enfora, a llocs on, a part de fotre't els mateixos «claus» que aquí per aquestes dates, t'ofereixen mal servei, mal menjar, mal beure, tot pagat a preu de pell de fava de cotxer, no t'entenen quan parles, o fan de no entendre't, que ve a ser el mateix o més greu si tu te n'adones, que ve quan se t'encén la cresta i has d'engolir-t'ho i callar, que tampoc es tracta de fotre la diada als teus i a tota la colla.

Tot això ho deia referint-me al que he llegit del munt de diaris endarrerits que m'he passats per la garrova avui matí. Una de les coses que he trobat més interessants és aquest titular de portada: «Emoció i incidents marcaren la festa del 31 de desembre. La policia protegí Fageda dels independentistes que llançaren ous a l'acte de la plaça d'Espanya». I he tengut un parell de pensaments, així, qui l'agafa és seva. Primer: el batlle de Ciutat es va esverar i fins i tot va fer i dir xuleries. Bono, com que sembla que, entre viatge i viatge aquest pic sí que hi va poder ser a l'acte de cos present, i el seu crònic daltonisme es guarí momentàniament, i el vertader factòtum de Cort li va deixar la capsa de les pintures, idò qualcú, primer de tot donà la culpa a l'extern, que és una cosa molt recurrent, ja ho fèiem a les festes d'agost, a Sineu, la culpa sempre era de l'extern, branca a l'extern!, era una dita ben esbargida. Després Fageda amenaçà de no sé què de prendre mesures enèrgiques, vigoroses, decidides. Cony, he pensat, tota aquesta enrabiada per veure volar ous! També se n'esclafaren al Consolat de la Mar fa una temporadeta amb autors perfectament identificats fins i tot en fotografies de premsa, el dia de la tractorada, i a ell, com a batlle de la Ciutat de Mallorques, no el sentírem piular ni poc ni gens, que jo sàpiga. Ni mesures, ni energia, ni investigacions exhaustives, ni res de res. Ara bé, també potser era de viatge. O no li havien fiat la capsa de les pintures. També aquest any passat, el segle passat, vaig haver de veure a la premsa gràfica fotografies d'un jovenetlo perjudicant les rodes d'un cotxe, a Son Servera, i malmenades a un batlle tan digne i honorable com el nostre don Joan. I que jo en tengui coneixement, no s'han localitzats ni castigats els responsables. I no voldria us penséssiu ni per un instant per això dit que jo justifiqui en absolut la feta. La violència sempre és negativa, els ous dins la pella, les escopinades dins el mocador, que tanmateix, la veritat, la raó, sempre sura, com deien els meus vells. I heu de tenir en compte que el temps ni existeix ni perdona. Nosaltres, les dones i homes d'aquí sí que existim, hem de poder anar cara ben alta, un somriure estampat al rostre, el gest elegant i el posat ferm. Sobretot a l'hora de votar, que és quan de veritat hauríem de saber dir la nostra amb contundència. Com més humiliacions nacionals, fiscals, de qualsevol tipus havem de suportar amb serenitat i paciència, manifestant-nos dient la nostra segurs i peu pla, més a prop serem de l'oportunitat que ens sia reconeguda la fesomia de poble autèntic, la dignitat que ens haurem sabut guanyar. Violència mai, al·lots, que és el que ells volen, el que esperen per afuar-nos el ca de bou d'una constitució que ja fa olor de bolles d'arna, per tenir excuses per dimonitzar encara més el nacionalisme de supervivència, com és ara el nostre. Això que acab de dir no és gens ni mica original, Ghandi ja ho sabia. I ho predicava sense paràboles ni poètiques metàfores.

I, des de la meva modèstia, recomanar a les autoritats municipals, autonòmiques i estatals per delegació, que facin el possible per a no provocar. Haurien de saber que, de vegades, si es bufa el ble l'espurna salta, reviu i desperta flames que no són gens ni mica desitjables.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris