algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Notes de societat

El senyor Joan Mayol, rient-rient, ja fa estona que torna a fer la seva feina normal. La de conseller d'Agricultura va ser una etapa intensa i abrupta de la seva vida, i és de desitjar que a hores d'ara s'hagi recuperat de tots els blaus que li feren. El seu cas és especialment adequat per il·lustrar com, de miserable, pot arribar a ser la lluita pel poder. I com de brutes les estratègies de tensió social. Recordar el senyor Joan Mayol i el seu pas pel Govern és el mínim que es pot fer aquests dies, després de la reunió que tengueren el president Antich, el conseller Morro (successor de Mayol en la Conselleria) i els nous dirigents d'Asaja, amb el senyor Dameto al front. La foto: somriures d'aquells que fan ganes de preguntar: i tu de què rius? Sense traspassar els límits de la bona criança, és cert que, per més que ho he intentat, servidor no he descobert cap motiu perquè aquestes persones mirin la càmera amb un somriure: sobretot, perquè aquesta expressió envia un missatge fals a la població. Els somriures han de ser compartits, han de presentar un denominador comú. Si hi hagués dubtes sobre les afinitats que justifiquin aquest somriure de pedaç, la informació que acompanya la posada en escena d'una reconciliació inexistent seria més clara que l'aigua clara: es dóna la benvinguda a un senyor "Dameto", que aprofita fins i tot aquesta cimera per desautoritzar qui ja no té interès a defensar-se: està bé que afalagui el senyor Morro, però aquest no pot acceptar elogis que se li adrecen a costa del senyor Mayol.

I? Més coses: «El Govern no demostra mesures ni fets que aportin il·lusió i esperança als professionals del camp», assegura el ja esmentat senyor, en un exercici de delicadesa consistent a desaurotitzar globalment la política del seu amfitrió. I el senyor Morro li dóna la raó: «Cal planificar una política agrària específica de les Illes que tengui en compte els problemes creats per la insularitat». Ja: Barcelona és port de mar i el Quixot una gran novel·la. Encara no s'ha planificat? O Asaja no l'ha aprovat? És clar que un govern, sigui el que sigui, ha de cercar la concòrdia social i la pau política, però ben una altra cosa és vinclar-se tan dòcilment a una patronal que va crear les condicions perquè un bon conseller se n'hagués d'anar a la seva feina habitual..., amb l'aquiescència, sembla, dels seus. Amb uns seus així, no fan cap falta els altres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris