Hi ha una sèrie de termes que, si es treuen del seu context i de la intenció de qui els pronuncia o escriu, prenen una significació contrària a la que se'ls volia donar. La raó és purament circumstancial, perquè no són les mateixes circumstàncies les que han viscut les diverses generacions que ara conviuen al nostre país. Entre joves i vells, entre un pare i un fill hi ha termes com «nacional», «nacionalista», «pàtria», «nació», «sobirania» «independència» que sonen de manera molt diferent. Mon pare, per exemple, mai no lluità per les llibertats «nacionals» de Franco, sinó per les republicanes. Jo, vaig sortir putejat de Madrid pels nacionals de Blas Piñar. No és fàcil assumir termes equívocs.