cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Plou whisky de malta

Si Elías Canetti estableix "Massa i poder" un paral·lelisme entre la vida parlamentaria i una guerra civil, ens podem preguntar quin símil bèl·lic hauria de bastir per explicar la situació al parlament basc. Si l'escriptor troba punts comuns entre el parlament britànic i una guerra civil, la vida del parlament basc seria, com a poc, un escenari on es congregarien totes les formes més miserables de matar, de mutilar, de devastar país, cossos i ànimes.

L'abusiva patrimonialització per part del Partit Popular de les víctimes del terrorisme "la patrimonialització del terror posa en relleu una actitud que fa perillar l'aïllament dels terroristes, mentre que, en canvi, obre escletxes en el panorama polític dels pacífics. Només s'explica la complicitat dels socialistes en base a un passat d'allò més tèrbol, del qual cada dia semblen més captius. En condicions d'igualtat, es pot pactar amb un partit que pretén arraconar, aïllar els nacionalistes bascs? En condicions d'igualtat, es pot mantenir aquest pacte quan destacades personalitats del Partit Popular, encapçalades per la portaveu al parlament basc, qualifica d'«immoral» un homenatge a Ernest Lluc? Qualsevol dia els populars els poden fer prendre, als socialistes, oli de ricí, i els socialistes encara hauran de dir que és un whisky de malta "i de quinze anys. O seran compixats i hauran de dir que plou. Qüestió de temps. Potser qüestió d *hores.

Per què els fa por Ernest Lluch, als populars? Per quina raó no se li pot retre homenatge? És obvi que Ernest Lluch representava la crítica intel·ligent al terrorisme, que entenia el visceralisme però no l'acceptava com a eina per a la construcció de la pau. Era un home per a la concòrdia, que possiblement no hauria signat el pacte que ara fa còmplices PP i PSOE "per més que Pasqual Maragall s'atrevís a dir que aquest pacte estava en l'esperit del que pensava Lluch: vet aquí la utilització una miqueta miserable dels morts, d'un mort d'especial significació. Algú hauria de recordar a Maragall que res no l'autoritza a apropiar-se d'un suposat pensament de Lluc, sobretot quan hi ha tants d'indicis que aquest pensament no anava en aquesta direcció.

Però, sigui com sigui, el pacte continua, per més que els populars ja l'hagin sotmès a proves raonablement insuperables. Es veu que ja deu ploure, que plou whisky de malta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris