algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Dabi István, Budapest

Ahir vaig rebre una carta estranya, rarenca, d'un senyor hongarès, que em demanava unes coses, en un català macarrònic però voluntariós de totes totes. No puc resistir la temptació de reproduir-la punt per punt, com ho faig a continuació, textualment: «Gabriel Florit Ferrer/ L'Illa de Montecristo 8b, bajos/ 07007 Ciutat de Mallorca/ ESPANA/ Spanyolország./ Estimat Senyor/Estimada Senyora!/ Jo, István Dabi, sóc un traductor hongares. Sé moltes llengües, publico prosa i poesia a Hongria i Polonia (meva dona és polonesa i vam viure 10 anys a Gdansk, Polonia)./ Ara faig l'imposible, ANTOLOGIA DEL MÓN de poemes i contes, però m'interesso també al teatre i llibres pels infants./ Vull traduir també de la literatura catalana (Catalunya és també una part del món)./ Enveu me, si us plau, seus llibres./ La cosa és molt urgenta, perquè tinc ja molts materials del món enter, diaris escriviren de mi i de meus projectes, també TV Budapest féu intervieus amb mi en aquest objecte./ No vull esdevenir un "mentider irresponsable"./ Espero una resposta immediata. Moltes gràcies!/ Amistosament/ Dabi István/ Tápióbiceke/ Kiss Ernó u. 41./ 2764/ HONGRIA/. Jo tinc seva adreça del Diccionario de Escritores de la Asociación Colegial de Escritores de Espana, Madrid./ He ja escrit 12 cartes a Catalunya, però sense resposta».

I jo que, de naixença som bastant coherent en els meus actes, però sovint em comport de manera contradictòria, més que res per allò de l'aventura i a veure mem què passa, idò li he contestat a l'István de la següent manera: «Sr./ DABI ISTVÀN./ BUDAPEST./ Ciutat de Mallorca, 24"12"00./ Benvolgut senyor Dabi István./ Corresponc per la present a la vostra de data 2"12"00, rebuda ahir mateix, el dia 23, o sia 21 dies després que vós l'enviàssiu. Però, creis-me, això, la demora, no és perquè la vostra carta vengui de la llunyana Hongria, no, aquí, a Mallorca, el servei de correus funciona molt malament, com ja he denunciat de manera pública en algun article de diari. I garrotades a l'aigua. Però vaja, crec que ho fan ben a posta, per així, després tenir excusa per privatitzar el servei, que vostè, encara, no deu saber el que és i significa el liberalisme salvatge. Jo he rebut cartes Palma-Palma amb més demora que la vostra, miri que li dic./ Vull comentar-vos el primer de tot que, aquí, a l'Estat Espanyol, bono, a Mallorca almenys, els escriptors no solem "tenir" els nostres llibres, sobretot quan tractam amb editors de veritat, que hi ha de tot en aquest món, diguem-li, cultural. Els escriptors escrivim, els editors editen i els distribuïdors, distribueixen. O sia, vós potser errau el tret: no és a nosaltres a qui us heu de dirigir, no emmagatzemam llibres, els que en tenen són els altres col·lectius que abans us he esmentat./ Així i tot, us enviï un llibre: "Amb els ulls fits", un poemari de fa 10 anys, doncs, com es tracta d'una edició subvencionada, a part d'estar molt mal editat, gairebé no es va distribuir i me'n ragalaren una partida./ I res més, tot desitjant-vos una vida llarga i feliç farcida de cabòries tan nobles i sanes com les que m'heu contat, aquí em despedesc./ Ben vostre».

Ara veurem el que es podrà treure d'aquest trallat. De moment pens que, si hi ha persones que es gasten un paper (quadriculat, de bloc) i hi escriuen a màquina amb còpies de paper carbó, empren un sobre i un temps per veure si poden enderrocar una utopia, un somni impossible complert almanco a nivell d'esperança, ja són dels meus, ja podríem passar una bona vetllada al restaurant «Mathias» de Budapest, a tocar el Danubi, menjant Goulhasch coent "o com es digui amb exactitud" i bevent aquell vi verd infame, però que també engata. I si del que es tracta és que qualcú es vol aprofitar de mi, mirin, molts altres ja ho han intentat "i aconseguit" amb bastant manco imaginació i subtilesa que n'István. Mentre, que els déus ens acompanyin, si els ve de gust.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris