M'esmussa l'humor sobre les vaques boges, però no tant com la mancança d'humor de les persones boges. Trob que l'humor i la crítica han d'anar sempre a favor dels febles i en contra dels prepotents. De vegades, quan he ironitzat o he fet crítica directa contra el masclisme o contra el feminisme m'han plogut bufetades per davant i per darrere, com si un servidor fos pèl i ploma pel mateix preu. Ara, en parlar de les vaques boges, només volia suggerir que, per ventura, també hi ha bous bojos. Tot i així, val més deixar-ho anar, perquè el que importa és que les persones no es tornin boges per engolir-se raons enverinades i les vaques i els bous facin la seva via, menjant com Déu mana...