algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

Ofensiva nacionalista

El pacte signat pels dos grans partits espanyolistes ens situa a un escenari nou. Un escenari marcat per la caiguda de les disfresses, un escenari on les cartes es posen a la vista damunt el terreny de joc. Les hipocresies i els dobles llenguatges queden superats, hi ha ganes de llevar-se les caretes, i aquest procés d'identificació pública dels propis plantejaments es vol fer amb totes les conseqüències. El que succeix és que la unitat nacional de l'estat és més imaginària que real, és més un desig que una vida fàctica. El missatge políticament correcte no és el mateix a la capital de «la villa y corte», que el de les nacionalitats i regions que, Constitució en mà, conformen l'Espanya actual. Vint anys d'estat autonòmic, i de funcionament democràtic de les institucions, han servit, entre d'altres coses, per palesar que els catalans, els balears, els bascs, els gallecs, demanen, exigeixen, una nova cultura política. Una cultura política que comença per la proximitat en la resolució dels problemes, però que ha de continuar, per un respecte més sincer a les diverses maneres d'entendre i interpretar el sistema. En la mesura que tenguem un bon farcell ideològic per sumar a aquest caminar que es va iniciar l'any 1975; en la mesura que el món social i comunicacional, d'això que alguns en diuen l'Espanya perifèrica, sigui prou potent per generar altres continguts informatius, altres lectures; en la mesura, que no ens conformem a una recepció ingènua de les notícies que es fabriquen amb una concepció homogeneïtzadora i uniformadora; si som capaços de trencar el setge del marc copero, i bastir escenaris d'autoreferència; en la mesura que siguem capaços de fer això, conserverem alguna possibilitat de sobreviure com a poble. Aquesta és precisament la gran lliçó de la manifestació feta a Barcelona en homenatge a l'Ernest Lluch: la capacitat de crear un escenari d'interpretació ciutadana diferent al que es genera des de l'estat i la seva brunete mediàtica. Moltes vegades denunciem com a resultat de limitat la recuperació de l'autogovern, i no ens manca raó en aquesta queixa; tanmateix, a banda de l'enemic exterior al que sempre resulta massa senzill penjar les culpes, també és bo recordar l'enemic interior, l'enemic bastit en la nostra pròpia impotència o incapacitat per conduir aquesta reconstrucció, no només per engrescar la gent en un programa motivador, sinó de proposar fites a conquerir. Encara ara, el Govern de Progrés no ha definit la seva aposta comunicacional, segurament la insuficiència financera marca aquesta indefinició, tot i això, aquesta resposta seria continuar amb l'enemic exterior. Una oposició sòlida i possible, tot i constatar les terribles mancances, faria anar eslògans tipus: davant l'escassetat, imaginació, o, davant la misèria, la unió d'esforços. Frases bones de fer, i difícils d'omplir de realitzacions, certament. Tanmateix, ara que comença el mil·lenni, els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers, no podem deixar de tenir en compte que si la nostra personalitat és present, si les generacions passades varen romandre fidels a un ser nacional, no va ser tant per consciència, com per inèrcia, no va ser tant per voluntat com per aïllament. En l'era de la globalització i el mestissatge, la integració cada vegada passa més per la televisió, les ràdios i els diaris, pel lloc de feina, i manco per l'entorn social i cultural. Cada vegada és més difícil l'aïllament de la col·lectivitat respecte a la resta de col·lectivitats, i cada vegada és més fàcil l'aïllament de l'individu respecte a la resta d'individus. El món està canviant, i, ho som capaços de crear eines d'integració i identificació, o no tenim futur. I l'esperança, per molt desesperançada que sigui, és la darrera cosa que hem de perdre. Davant l'ofensiva nacionalista del PP-PSOE també nosaltres hem d'anar a l'atac, les postures defensives són símptoma de manca de convicció i de feblesa, i d'això, res de res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris