algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Viatge amb la Tras

Un jove mallorquí que estudia arquitectura a Sant Cugat ha de presentar un projecte tot d'una en tornar de les vacances nadalenques. Per poder fer la seva feina amb calma i alhora gaudir d'aquests dies amb la família va dur en un CD el programa de dibuix que havia de menester i el treball ja començat. Però, en intentar instal·lar-ho en un ordinador que li deixaven, alguna cosa no va anar bé. No va trobar manera de solucionar el problema. Així que tenia dues opcions: anar-se'n a Barcelona per cap d'any i fer feina al seu pis d'estudiants, la qual cosa no feia il·lusió ni a ell ni als seus pares; o trobar un bitllet d'anada i tornada, bé de preu, recollir el disc dur del seu ordinador i acabar les vacances a Palma amb la família, al mateix temps que feia els seus deures d'estudiant.

A la central de reserves de la Trasmediterránea, que és a Madrid, l'informaren que hi havia una oferta de 6.000 pessetes anada i tornada el mateix dia en el ràpid.

Dimecres 27, a les cinc de la matinada, era a la coa de l'estació marítima de Palma. Després de tractar-lo d'aprofitat "les persones adultes sempre sospitam que els al·lotets joves es volen aprofitar i riure de nosaltres", de negar la veracitat de la informació que li havien facilitat a Madrid, etc, l'home que l'atenia va telefonar a Madrid i va discutir una estona amb l'aparell telefònic "«'pero si no estamos en verano!» era l'únic que va arribar a entendre el jove estudiant. En penjar, el va enviar a ca seva, si no volia comprar un passatge al preu normal. Després de demanar el full de reclamacions i omplir-lo de dalt a baix amb totes les seves queixes, va tornar cap a casa: no duia doblers per pagar el bitllet al preu normal.

En arribar a ca seva, va tornar a telefonar a Madrid, on li confirmaren que l'oferta de què li havien parlat era vàlida fins al 14 de gener de 2001. Va fer la reserva, una altra vegada, per a dijous 28.

Dijous 28, tornava a ser a l'estació marítima de Palma a les cinc. Va anar tot bé: s'embarcà i el ràpid de Barcelona "el «Millenium»" partí d'hora. Devers sa Dragonera, el vaixell girà en coa. El temporal li impedia fer la travessia. La companyia donà als passatgers dues opcions: els tornaven els doblers o els embarcaven en un vaixell, més gros, que partia a les dotze del migdia. El jove estudiant va preferir la segona opció. Arribava al pis de Sant Cugat devers les deu del vespre.

Divendres a migdia era a l'estació marítima de Barcelona. El ràpid no hi era perquè el temporal li havia impedit partir de Palma. Per acabar de rematar, el vaixell de les onze del vespre anava ple. A la companyia Trasmediterránea no se li va ocórrer embarcar aquests passatgers en avió cap a Palma. No, els va embarcar en un autocar i els va enviar cap a València.

El jove estudiant arribava a Palma dissabte matí. De llavors ençà no ha sortit de ca seva: ha perdut gairebé quatre dies per la caparrudesa d'un empleat.

Ah! Per entretenir els passatgers, en el trajecte Barcelona-València els passaren una pel·lícula: Titanic. El tacte és el fort de la companyia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris