algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Consideracions al Pla Energètic de les Illes

El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears segueix el seu camí; ha rebut un bon grapat d'al·legacions durant els dos mesos d'exposició pública i a partir d'ara, una vegada ateses les al·legacions, el Consell de Govern podria aprovar"lo definitivament el gener de 2001, després de passar un altre cop per la Comissió de Política Territorial.

Aquest fet suposaria, a la fi, posar fil a l'agulla en un tema de gran transcendència per a la nostra comunitat i que, malauradament, ha romàs anys i anys en calaixos oficials. El PP per manca de valentia política i sobretot per estar mancat de la credibilitat necessària per assolir un mínim consens, mai no va projectar i molt menys enllestir una planificació energètica seriosa. Tot acabava en esborranys infructífers. I no és estrany. Ara fa més de 10 anys que ja proposaven projectes tan polèmics com és ara una macrocentral energètica al sud de Mallorca.

Dissortadament, aquest immobilisme ha provocat que s'hagi dissenyat el PDS en un moment en què la gestió energètica s'ha privatitzat totalment. És, en definitiva, una conjuntura política en què els interessos empresarials no coincideixen ni de bon tros amb els interessos de la societat. En aquest sentit, pens que són prou clares les darreres declaracions del president de Gesa, Bartomeu Reus.

No dubt que aquest Pla ha suposat, per tant, un esforç considerable a la Conselleria d'Energia i Innovació. Però, tot i esser necessari i urgent, i malgrat la gran sensibilització social creada per les darreres avaries de l'estiu passat, el PDS ha rebut dures crítiques per part d'algunes entitats i institucions. Crítiques i objeccions adduïdes a un excessiu desenvolupisme i a una molt pobra ambició per les energies renovables. I, efectivament, els punts foscos i les mancances hi són presents. Però, segons el meu parer, el Pla és més que res incoherent amb la política territorial que es promou des dels àmbits més progressistes. Si més no, ho és per a aquells partits que com el PSM creuen fermament en polítiques que permetin el ja malmès creixement sostenible.

A tall de mostra, cal recordar que les previsions que s'hi estableixen són aconseguir el 2015 una potència neta instal·lada de més de 1.960 MW (1673'5 MW per al sistema Mallorca"Menorca i 291'5 MW per a Eivissa"Formentera), tot plegat un 75% més que l'actual potència instal·lada, aproximadament 1.140 MW (987 MW de Mallorca"Menorca i 157 MW d'Eivissa"Formentera).

Una previsió de demanda tan elevada sols es pot justificar per l'increment de l'activitat constructora, l'augment de l'activitat turística i un consum de territori pel cap baix igual al que hem patit fins ara. Aquest fet suposaria acceptar un increment molt alt de l'edificació residencial i turística (més del 100%) i un augment considerable en el transport (75%).

Però això no és tot. Una de les principals actuacions que planteja el PDS és incorporar com a combustible el gas natural, però sense substituir el carbó "altament contaminant" usat a la central des Murterar. Cal recordar que la central d'Alcúdia va generar durant el 1999 un 79% de l'energia produïda al sistema Mallorca"Menorca. Sembla provat que és un encert acceptar com a futur combustible el gas natural, ja que és el combustible d'origen fòssil amb menor incidència ambiental. El GN ofereix una gran diversificació de les fonts energètiques, és més eficaç com a combustible, té un preu competitiu i reserves demostrades. L'ús de GN en comptes de carbó podria suposar una reducció del 50% en les emissions del CO2, del 50"80% en les emissions de N0x i del 100% respecte a cendres i S02. Així mateix, permet el consum domèstic directe, la possibilitat de descentralització d'energia i la cogeneració. Però, de què serveix tot això quan es preveu l'ús del GN per incrementar desmesuradament la potència elèctrica i mantenir alhora els 4 grups de producció d'electricitat a partir de carbó (hulla) que funcionen des de l'any 1981, 1982 i 1997. Són un total de 510 MW amb un altíssim cost mediambiental.

És evident que el PDS té l'obligació d'abastar la demanda energètica però cal establir alhora vies i pautes per reduir el consum i estabilitzar la demanda a llarg termini. Cal dir, també, que les actuacions previstes quant a energies renovables són més aviat insuficients i no es contemplen desmantellaments definitius d'estacions obsoletes i fortament criticades des de fa anys, com és ara Sant Joan de Déu.

Pel que sembla, en les planificacions generals és necessari recuperar les idees bàsiques d'actuació i els grans objectius polítics: les solucions sectorials aïllades no són efectives. Si realment volem la sostenibilitat cal esser coherents amb tots i cadascun dels projectes de planificació. La planificació energètica és cabdal, i com diu un informe del GOB, la capacitació energètica és causa i no només conseqüència d'un model d'insostenibilitat. Darrerament el Col·legi d'Enginyers Industrials ens ha recordat que les Illes presenten una notable precarietat en el subministrament elèctric respecte de la mitjana peninsular, mentre que el consum és molt superior. A més, els problemes que patim no es limiten a la generació d'energia, sinó que també responen a la distribució (deficiències de la xarxa elèctrica). Una societat que es creu conscienciada dels problemes ambientals, on tothom s'omple la boca de cultura ecològica, ha de demostrar quan fa falta que cal complir i fins i tot superar les recomanacions internacionals. La Unió Europea preveu per a l'any 2010 un 22% de proveïment d'energia mitjançant energies renovables; a Kioto, l'Estat espanyol es va comprometre a reduir abans del 2012 les emissions de gasos hivernacle en un 8% en relació als nivells del 1990, i un llarg etcètera. Per aconseguir tot això és evident que manquen plans d'estabilització de la demanada, plans de millora de l'eficiència energètica i projectes d'implantació d'energies renovables... i a curt termini.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris