muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

I la guanyadora és...

Tot el rebombori del llarg i espès recompte de les eleccions presidencials americanes ha servit, entre moltes d'altres coses, per amagar"ne la identitat de l'autèntic guanyador, guanyadora, de fet. Per ventura encara hauran de passar algunes setmanes, o mesos, per tal que aquesta identitat quedi completament revelada, però avui no em puc estar de donar alguns indicis que poden ajudar a anticipar aquesta resposta i que tenen molt a veure amb la propera resolució del tribunal d'apel·lacions que entén del cas Microsoft. Diuen alguns analistes experts que aquest tribunal pot tirar enrere una bona part del veredicte del jutge Jackson, el qual obligava aquesta empresa a dividir"se en dues empreses. Aquest és un veredicte que era considerat com una victòria per a l'administració Clinton, la principal de les parts instigadores del procés contra Microsoft, per haver violat la llei antimonopoli i la realització de pràctiques comercials abusives i il·legals, fets que varen ser considerats provats en la resolució de l'esmentat jutge.

Però Bush ja ha dit que el cas Microsoft no és una de les prioritats de la seva política, i ja fa estona que es va manifestar contrari a la divisió judicial d'aquesta empresa. A tot això, si hi afegeixen que no cal esperar que els jutges i fiscals, que Bush ha de nomenar, facin mans i mànigues per aconseguir un veredicte contrari al pensament del seu líder, ja tenen ben bé tot el pastís confegit. A hores d'ara, no hi ha cap dubte sobre la rellevància que el governador de Florida, germà de Bush, ha tengut per a la seva victòria, però tampoc no hi hauria d'haver cap dubte sobre qui era el candidat que realment interessava a Microsoft i, per consegüent, és fàcil d'imaginar el suport incondicional que haurà rebut la campanya de Bush per part del fabricant de programari. Tot i que cal no oblidar que el govern dels Estats Units era només una part dels demandants, ja que hi ha altres denou estats que també havien denunciat les pràctiques de Microsoft i, per consegüent, en l'improbable cas que el Departament de Justícia es retirés del cas, encara quedarien els altres demandants. Tot i que només sigui de passada, convé esmentar que, a hores d'ara, ningú no se'n recorda de l'expedient que la Unió Europea, per les mateixes raons, va obrir fa estona a Microsoft. Per ventura, aquest sigui un bon moment per recordar la trama central de la malmesa pel·lícula The net en la qual, gairebé de forma miraculosa, Sandra Bullock aconsegueix destapar una conxorxa del major fabricant de programari dels Estats Units, i que consistia a incloure en el seu sistema operatiu un troià, és a dir, un programa que els permetia controlar i modificar a plaer totes les dades i informacions que eren tractades amb aquells ordinadors, la qual cosa donava a l'amo de l'empresa un poder il·limitat, molt superior al de qualsevol govern. Malauradament, les truculentes peripècies per les quals ha de passar la Bullock contribueixen a fer també inversemblant aquesta possibilitat, la que existeixi una empresa fabricant de programari que empri els seus productes per fer"se els amos del món, però ja són molts els experts que creuen que el programari de Microsoft, sense arribar als extrems de la pel·lícula, no està exempt de troians d'alguna casta. És possible que Winston Churchill quan, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va escriure que els propers imperis serien imperis de la ment, no pensava en un imperi com el de Microsoft i d'altres multinacionals. Però el cas de Microsoft és paradigmàtic ja que els seus productes formen part del principal suport que, avui per avui, hi ha per als productes de la ment humana, les idees. La crua realitat és que l'imperi Microsoft augmenta cada vegada que algú compra un dels seus programes. Aquests són els vots que ningú no compta, bé o malament, i que dia a dia, un a un, li atorguen el control sobre les nostres vides i sobre les institucions que, ingènuament, algú encara creu que triam de bon de veres amb els altres vots els que, de tant en tant, deixem caure dins una urna de vidre. Així que ja poden entendre perquè, cada dia que passa, veig amb més simpaties els hackers genuïns, els que són capaços de desafiar els poders il·limitats i sense control com el de Microsoft, la qual cosa els converteix en l'autèntica reserva espiritual de la societat de la informació i del coneixement.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris