algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Les amistats perilloses

Algun temps després d'haver menat Euscadiko Ezkerra a les portes de la casa comuna "el lloc comú" de l'esquerra, o sia el PSOE, el senyor Juan María Bandrés va emprar una imatge molt gràfica per explicar l'operació: «Vaig dur el partit, com una nuvia, a l'altar, i la veritat és que no l'han tractada com un pare espera que tractin la seva filla». Així són les coses de la política, de les absorcions dels petits pels grans: formes civilitzades i, sota una superfície de marxa nupcial, la llei de la selva en versió de màxima cruesa. Ara li ha tocat al PSOE: al senyor Rodríguez Zapatero l'han duit a ballar un tango infame i ens conta, mentre, que l'havien tret a ballar un vals d'elegant innocència. (Per cert: veritat que a Rodríguez Zapatero fa mal imaginar-lo de president del Govern espanyol, tot i que de més verdes n'han madurades i en maduraran? No sembla un home de caràcter, i la manera com l'han duit al riu, com a la casada infidel de Lorca, seria una confirmació d'una manca de personalitat que, d'altra banda, caracteritza el nou socialisme. Algú sap si els socialistes espanyols tenen esquema de joc? Algú sap harmonitzar els patètics exabruptes de Pasqual Maragall amb la desorganitzada inèrcia de l'«aparell»? No és menester preguntar-nos què es pensaven què feien en signar la declaració de guerra amb el Partit Popular. Naturalment, ho sabien bé. Simplement, es tractava de no explicitar-ho de manera tan grollera com ho ha fet Mayor Oreja "quina altra cosa en podíem esperar, d'aquest ministre? Ens estimaríem més creure que signaven de bona fe, tot pensant que era un pacte per fer passes junts cap a la pau? En aquest cas, pitjor ens ho posen, perquè, fill meu, sempre serà més perillós un beneit que no un canalla. Servidor no crec que a hores d'ara cap socialista sàpiga com s'adoba aquest estrall. És obvi que, de les veritables intencions ara explicitades per Mayor Oreja, Rodríguez Zapatero no pot dir que se n'ha assabentat per la Premsa: recordaria massa una situació anterior: Felipe González assabentant-se per la Premsa de l'existència del GAL. No seria un bon referent. No es pot eternitzar tanta ineptitud informativa. Només els queda fer un pas endavant i reconèixer que ells ja ho sabien abans que el PP, de què es tractava: passarien per ser els més vius. I, a més, allò de què es tracta dóna vots en un país com Espanya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris