La darrera edició del París"Dakar arrancava ahir sense aixecar gaire polseguera. A part la ressaca, és una correguda que no aixeca pols fins que arriba a Àfrica. L'any passat es magnificà l'heroisme del trajecte quan la gent que viu allà per on passa amenaçà els participants. Als saharauis no els fa gràcia fer de decorat en un entreteniment europeu quan afronten problemes pels quals no es demostra interès. Les fotografies dels cotxes de ral·li botant les dunes no tendrien el mateix atractiu sense les dues figures de pastors del desert. La mística de la cursa resulta de combinar en la imaginació dels televidents allò salvatge del paisatge amb l'exotisme dels habitants. Si els mallorquins rebéssim el mateix tractament per part d'herois estrangers a bord de vehicles també ens sabria greu. Aquests safaris haurien de passar a la història.