nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet

La quantitat de textos que un ha de llegir per sentit de responsabilitat "quan el lector se sent compromès, a més d'interessat, amb l'escriptura dels seus coetanis" realment arriba a esser considerable. Els textos es van acaramullant per totes parts; de fet, un no està mai al dia. El material pendent, tothora augmentant, acaba aclaparant"lo. Fins al punt que aquest aclaparament esdevé un component ben real de la que podríem dir la condició de lletraferit o lletraaccidentat.

Naturalment, així, li resulta pràcticament impossible comentar tots els que rep dels autors amics, per molt que sigui conscient que a tothom li va bé rebre l'estímul de qualque comentari, especialment en les nostres circumstàncies culturals, no gaire favorables. I la cosa encara es complica més quan a un no li sembla gens oportú comentar cap llibre que no pugui recomanar amb total bona consciència. Perquè si un se sent certament obligat envers els companys, també se sent obligat envers els lectors.

Tanmateix, també és ver que, de vegades, un es troba sobtadament mogut a escriure sobre algun volum quan, en principi, no pretenia fer"ho. Tal és el cas del volum 14 de la biblioteca Miquel dels Sants Oliver, col·lecció editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes, el qual recull quasi totes les ponències del col·loqui Bartomeu Rosselló"Pòrcel / Blai Bonet, celebrat el mes de novembre de 1998, més quatre treballs aliens al col·loqui però sobre els mateixos autors, tot a cura de l'amic Pere Rosselló Bover, que hi ha contribuït amb un estudi prou interessant sobre les relacions dels dos poetes amb l'Escola Mallorquina.

Tenint en compte que el volum aplega 14 papers, no és aquest el lloc de fer"ne cap comentari mínimament pormenoritzat. Però sí cal recomanar la seva lectura a tothom que estigui interessat per l'obra dels que són, en definitiva, els nostres dos darrers poetes majors. I també remarcar la quasi general coincidència en el tema de la pluralitat dels jos poètics d'ambdós poetes, per altra banda d'escriptures o de poètiques tan diferents. Respecte a l'obra de Rosselló"Pòrcel, això queda molt clar en la contribució de Palau i Fabre, el qual referint"se a Imitació del foc, escriu literalment: «apareixen tants de Rosselló"Pòrcels com poemes hi ha en el llibre». Per la seva banda, Jaume Manresa Quetglas, en relació al mateix llibre, diu: «M'agradaria cridar l'atenció de com aquest foc el que realment crema de ple és la idea del 'jo poètic'. Aquesta és una de les unitats que més esforços ha costat poder disgregar. Per tots és conegut el precís cop de Rimbaud quan llança allò de 'jo és un altre'. Rosselló no és que s'esforci a negar l'existència d'un jo, senzillament és que la desborda». Antoni Prats ens parla de «la necessària superació de tot element d'afirmació individualitzadora» en l'obra de Salvador Espriu, en estreta relació amb la de Tomeu Rosselló. Sebastià Alzamora, que estudia conjuntament les poètiques de Rosselló i de Blai Bonet, assenyala que una de les tres coincidències fonamentals entre elles és, precisament, «la disgregació "o fragmentació" del jo». Àlex Susanna, ja centrant"se en l'obra del poeta de Santanyí, ens parla dels empelts de nous jos, a partir de Comèdia i L'Evangeli segons un de tants, i ens recorda, del pròleg d'en Blai a Cant de l'arc: «En mi, hi ha la voluntat de tots els que em basteixen. Deixar"se construir; ve't aquí el que és la transcendència: el traspàs, intercanvi de materials humans, entre els individus personals...». Per la seva part, Margalida Pons, insisteix en «l'anihilació del narrador» en l'obra novel·lística bonetiana, i en la presentació directa, dramàtica, dels protagonistes. Fins a arribar al magnífic treball de Biel Mesquida, sense cap dubte el més fervorosament blaibonetià de tots els escriptors actuals, que "amb un llenguatge extraordinari" en fa la defensa més apassionada i que també és perfectament conscient de la «dissolució del jo del poeta» i ho expressa amb uns termes tan vius que han estat els que m'han impulsat a enfilar aquestes línies. No cal dir que els treballs de Josep Romeu i Figueras "que va conèixer personalment en Tomeu Rosselló a la Residència d'Estudiants, a Barcelona", Joan Mas i Vives, Roberto Mosquera, Antoni Nadal, Pere Rosselló Bover, Xavier Lloveras i Miquel Pons, són també molt interessants i justifiquen igualment la lectura del recull.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris