algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

L'any de la veritat

Aquest any 2001 serà el de la veritat pel Pacte de Progrés. Seran els dotze mesos que significaran la fi del segon curs polític i l'inici del tercer. El moment en què tot govern ha de començar a demostrar als ciutadans perquè serveix i quines són les seves reals credencials. El primer curs, entre els estius 1999"2000, va ser molt difícil. Com quasi tots els primers anys dels altres governs que són novells. S'ha d'aterrar, s'han de canviar les mecàniques de funcionament burocràtiques, els polítics s'han d'acostumar a governar, els aparells dels partits s'han de reorganitzar per adequar"se al fet que els seus homes públics i dones més rellevants estan ocupant el poder institucional... Tot això, i molt més, sempre és traumàtic. Fa devers un mes, la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, explicava en una entrevista precisament com de difícil va ser per a ella mateixa i per al seu partit, Els Verds, passar de no tenir representació, per Mallorca, a veure's governant, i deia, com a conclusió del seu primer any de consellera, «que no ha estat precisament gloriós». La diferència entre Rosselló i tots els altres membres del Govern és que mentre l'ecologista no té problemes a reconèixer com n'ha estat de dur el canvi, molts d'altres ho amaguen per una espècie de «vergonya del passarell» que duu la majoria dels polítics a amagar la seva manca d'experiència la qual, per altra banda, és del tot normal tractant-se de gent que prové de setze anys fent d'oposició (governar un consell insular no és ni remotament semblant). Pel Govern Antich en ple, i no només per Rosselló, el fet que el primer curs polític no fos «gloriós» no era cap problema irresoluble ni cap drama. El problema de veres és que a la meitat del segon curs, el present 2000-01, el Govern no ha experimentat una gran millora respecte al curs anterior, sinó que fins i tot apunta maneres molt dolentes. Si a hores d'ara hi hagués un «examen», o sigui eleccions, no pareix que tengués la més mínima possibilitat d'arribar a l'aprovat. El Govern Antich, idò, entra en la fase de resolució del seu mandant: acabar bé el segon curs i iniciar millor el tercer (2001-02) per afrontar el darrer (2002-03) en condicions de lluir"se davant dels ciutadans. Per això és tan important l'any 2001. Perquè el Govern haurà de canviar radicalment la tendència que l'ha caracteritzat fins ara. Haurà d'acabar el present curs, a l'estiu, amb un «ambient» completament diferent de l'actual i, sobretot, haurà de començar a oferir a la ciutadania qualque cosa tangible. Lleis que permetin als seus votants «treure pit». I no anar, com van ara, quasi avergonyits per la manca d'iniciativa i l'excés de gestionisme burocratista els resultats del qual ningú no veu, excepte els mateixos polítics que pretenen creure's i fer creure que amb això ja basta. Oferir realitats, iniciatives tangibles i, paral·lelament, donar una imatge d'un «ambient» en positiu: això és el que haurà de fer el Govern Antich durant el 2001 si vol tenir possibilitats de futur. Que no hi hagi, com hi ha, contínues bregues i promeses de lleis sobre les quals se'n parla mesos i que no s'acaben de veure per enlloc o, si surten, poc tenen a veure amb l'anunciat i estan a siderals distàncies del que esperen els seus votans. Aquest és el repte del 2001. Si no s'assoleixen aquests mínims objectius enguany, ja no hi haurà temps per rectificar. Si l'actual desastre de descoordinació i bregues constants no s'atura, el tercer curs serà pitjor i l'amenaça d'un quart convertit en un infern, serà una realitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris