nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'última del segle

Avui i demà celebram la darrera Festa de l'Estendard d'aquest segle i la celebram "els que hi participam des de les voreres" en un to reivindicatiu com ja feim des de fa uns anys. Al llarg d'aquest segle, la Festa ha passat per diferents fases: començà sent una Festa desprestigiada que poc a poc s'hagué de fer un lloc entre els intel·lectuals del moment. Passà després a ser una Festa que cercava nous referents espacials un cop enderrocades les murades i construïda la plaça Espanya. Tengué moments d'escàs lluïment durant la II República, d'ús vibrant i estrident per part dels guanyadors de la Guerra Civil, i fins i tot tengué "des dels anys 60" una funció de recolliment i tímida, molt tímida mostra de catalanitat en penjar-se l'Estendard quatribarrat des del 1962, un Estendard que s'havia perdut a principis del segle XIX. Des del 1977 la Festa "i no el seu cerimonial" ha adquirit un to reivindicatiu i alliçonador consistent a afirmar la identitat catalana de la nostra cultura. Ho ha fet en un clima d'hostilitat envers la Festa precisament pel simbolisme que s'hi concentra. Davant els discursos que volen desprestigiar la celebració i li neguen el caràcter institucional que sempre ha tengut, crec convenient fer unes consideracions sobre la Festa a les portes del segle XXI.

1. És una Festa identitària. Això vol dir que és una Festa de manifestació cultural amb el que això comporta d'adhesió a uns símbols. Adherir-se a uns símbols no és cap sacrilegi, ans és una manifestació de la col·lectivitat que, de forma cívica, reconeix en aquells objectes uns valors. I quins valors? El saber-nos culturalment lligats a generacions anteriors que en moments diferents al nostre expressen també el seu sentit de col·lectivitat, i és en la col·lectivitat on cadascun dels individus se sent part de la societat. Avui, afortunadament, ser membre de la societat és una decisió lliure i racional. Així, doncs, prendre part a la Festa no és una manifestació tribal, és ser amb els altres per dir alguna cosa.

2. És una Festa cívica perquè expressa una voluntat de ser. És una Festa que reclama atenció cap a la cultura minoritzada de les Illes Balears i la vol digna, respectada i, si és el cas, voluntàriament assumida.

3. És la Festa d'un col·lectiu que, francament, se sent sociològicament en minoria i que no accepta de cap de les maneres imposicions per molt avalades que estiguin per majories demogràfiques o polítiques. En això, els que celebram el 31 de desembre demanam per la nostra cultura el tracte de respecte que, com a manifestació d'un col·lectiu, es mereix.

4. La Festa és un monument intangible. La Festa no existeix si nosaltres no hi som. Amb això vull dir que conservar-la, mantenir-la i actualitzar-la és feina de tots. Si desapareix no serà perquè l'hagin enderrocada, sinó perquè hem deixat de participar-hi. Consentiríem avui la desaparició d'un monument del segle XIII? Perquè la Festa és això, un monument del segle XIII amb la superposició de tots els estils posteriors. A nosaltres ens toca fer-la eclèctica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris