nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Cançó amatent de Nadal

Com podré desitjar-vos, de Menorca estant, un bon Nadal sense que la frase us assembli buida, un recurs tòpic despullat de credibilitat mínima? Em creureu si dic que no us faig cap apel·lació al consum, a la rauxa monetària, a les paraules dessagnades, a la tendresa ensucrada, una mica d'història pueril made in Walt Disney? Com podré evitar que sigui la meva una galeria desproveïda de sentiment sincer? Comprensiblement, no sé pas com fer-ho: són tants i tants els usos debades que n'hem fet, de la felicitació nadalenca! I açò no obstant, us ho deixaré manifestat coralment: que el Nadal sigui per a vosaltres porta de les millors ventures. La humanitat "ja ho sabem" és una espècie animal "animalíssima" molt i molt dolguda, capficada sempre en el conflicte permanent. Però, tanmateix, sentir-se tocada per l'esperança de reeixir "el sagrat propòsit d'esmena", sembla una tendència inevitable, i, per tant, perdonable. Si més no, hi incorrem un cop l'any, com és habitual amb les coses que mai no arribarem a complir de debò.

Fer-nos, idò, bons propòsits i desitjar-nos el millor, no pot ser menystingut mai, malgrat que sapiguem que no mudarem ni els tarannàs ni els conflictes ni les nostres dèries individuals o col·lectives. Mudarem d'any, de segle i de mil·lenni, sense que encertarem a mudar la nostra ètica. I així, el Nadal d'aquesta latitud continuarà essent el consumisme frenètic de sempre, en lloc del caliu de la festa de l'hivern "la festa de la introspecció enfront de l'expansió de l'estiu.

Posats, així, en els desigs de les bones ventures de Nadal, n'expressaré un de molt benvolgut per a mi: redreçar el país, aquest petit país dit Menorca, deixat com un nivell en mar, suvora un País Balear que encara flota com a desferres mediterrànies sense prou estabilitat. Hi ha tant de camí abans que ens apleguem totes les illes! Estem encara tan endarrerits en la vertebració general!

Perdoneu-me la retòrica precedent. Potser és la cucanya del cava en circular-me per la meva xarxa sanguínia. Però, sí, ho torno a dir: voldria la ventura d'un país amatent en un país de països. Perquè només des de la construcció del propi país podem arribar a desplegar l'enorme esforç que ens demana assolir la més mínima, la més insignificant universalitat real. La resta, és fer volar coloms. I ja està bé que animem "jo no dic que no" tota forma de simbologia pacifista, però, carall!, o la pau és quelcom interior, o no serà mai res.

Demanaria a les autoritats, però també a la gent normal del país, que ajudin a redreçar-nos, a ser qui som. Maldem d'encarnar en nosaltres, en la quotidianitat de cada un, els versos de Costa i Llobera. Ras i curt: estimem el país sense trair-lo, sense fer-lo anar per contrades alienes. Estimar els ocells suposa, inevitablement, ajudar-lo a volar, a esdevenir ell mateix, alliberat de qualsevol forma de domesticació. Doncs bé, els països són també, en efecte, ocells indomesticables, que aguanten malament els plans de domesticació general. Una Menorca nostrada, fidel a si mateixa, a tots els seus drets històrics, és la millor ventura per al nou mil·lenni que se m'acut de desitjar. Alhora, seria el millor punt de partida per abraçar com pertoca la resta de les Balears, en el marc natural del bres de la catalanitat, punt on comença i on es concreta l'únic perfil precís i intel·ligible que podem arribar a comprendre. Bon Nadal i bon país!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris