En reunir-se per darrera vegada en un any que els ministres descriurien a una sola veu com un any de progrés en l'economia i en el nivell de vida a Espanya, el govern decidí apujar el sou mínim un dos per cent. Els que es consideren arquitectes d'una millora econòmica en el país haurien d'explicar com és que el sou mínim no puja el mínim que seria digne, o sigui, tant com els preus han pujat, gairebé un cinc per cent. Després de les farses com les de les «stock options» de Telefònica, que repartien premis molt superiors als de la loteria a tots els executius del que havia estat una empresa pública, i després de sentir parlar tant de l'Espanya que va bé, és irònic que els ministres anunciïn que tots els que guanyen un no-res l'any tendran encara menys doblers. Que a més justifiquin aquest atropellament dient que és per complir els objectius que Aznar ha fixat de contenció de la inflació i contenció dels sous semblaria un sarcasme.