nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Falsificacions

Fa un mes que la Policia truncà una de les meves aficions, que era passejar-me per Palma i observar els grans mostradors d'una galeria d'art que exhibia, conjuntament, obres de Coll Bardolet "quin plaer contemplar l'obra d'un artista que es copia a si mateix!" amb altres de Dalí "un artista que es deixà copiar i falsificar per tothom", Miró "l'artista més falsificat del món" i Picasso "un artista infalsificable". Els agents escorcollaren el negoci de les meves distraccions amb la sospita que hi havia obra falsa, quan jo estava ben segur que anaven errats. Encara pens que aquells quadres de Miró són autèntics, només sia perquè els hereus viuen a Mallorca i saben molt bé el que es duen en les mans. Una altra cosa és que Miró realitzàs molts llibres amb tècnica litogràfica, i que qualsevol full d'aquests posats dins un marc a 150.000 pessetes faci concebre esperances que es compra una obra bona. Hom compra una litografia, certament, però no un original. El cas de Dalí és diferent. Tota la seva obra gràfica es troba sota sospita perquè no existí control ni en el tiratge ni en la firma de l'autor. Qualsevol que tengui una litografia o un gravat de Dalí té un sospitós a ca seva.

Però, i Picasso? Algun insensat pot intentar falsificar Picasso, però que hi hagi professionals que puguin vendre aquestes peces resulta sorprenent. Això ja no són estampetes d'un llibre de Miró, o brutícies dalinianes. Tota l'obra de Picasso està estrictament inventariada en el catàleg de Zervos, i els seus gravats originals en circulació són escassos i no apareixen així com així. Un galerista professional sap tot això, i també sap d'on surten les coses quan són importants i li arriben amb molta quantitat. Tanmateix, el cert és que l'errat era jo: sempre hi ha qui pretén vendre impossibles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris