muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El «Daodejing» en llengua catalana

La nostra ignorància fa que la figura de Laozi sigui més mítica o llegendària que pròpiament històrica. Tanmateix, aquest caràcter llegendari o semillegendari del pare del daoisme no va impedir que aquesta doctrina es consolidàs ben aviat com una de les grans respostes a la problemàtica bèl·lica i de desordres generalitzats del període dels «Estats Combatents» (481"221 aC), confrontant"se amb el confucianisme, l'altra gran escola del pensament xinès, sorgida arran dels mateixos fets. Per descomptat, el confucianisme és una filosofia política molt més preocupada per l'ordre establert i pel manteniment de l'statu quo, mentre que el daoisme dóna més importància a la naturalesa de les coses, englobades i fetes possibles per un tot inabastable. Gairebé podríem dir que el daoisme més que una filosofia política és una filosofia del misticisme, si entenem per tal un contacte no verbalitzable amb el tot. Tanmateix, sense que aquesta confrontació no hagi sortit mai de mare. De fet, un plantejament que gaudia de gran popularitat a la Xina era que un home havia de ser confucià en la seva maduresa però passar a ser daoista en la seva vellesa. Així, quan un ciutadà deixaria les seves responsabilitats, recuperaria la seva llibertat. O dit encara de manera més radical, en acostar"se un a la mort, certes convencions deixarien de tenir cap sentit. El daoisme propugnaria, així, el valor de l'espontaneïtat davant els formulismes, la saviesa davant el racionalisme, la llibertat davant la lògica, el respecte pel misteri del tot davant els encasellaments conceptuals pretesament aclaridors. Curiosament, quan el budisme va arribar a la Xina, a partir del segle I dC, es constataren algunes similituds amb el daoisme. Tanmateix, com ha defensat resoludament o decididament Tòfol Serra entre nosaltres, el daoisme es presenta com un pensament més afirmatiu per quant ni tan sols es planteja el problema del mal. Podríem dir que el budisme s'obsessiona massa amb la generalitat del dolor. L'amic Serra ha defensat que el daoisme és més seminal que el budisme perquè té sentit de l'humor. I si en el budisme zen hi trobam també un sentit de l'humor és degut al fet que aquesta escola budista és també deutora del daoisme.

La història de com Laozi es posà a escriure l'únic llibre que ens ha deixat, el Daodejing, té la seva força peculiar. Bertolt Brecht en va fer un dels seus millors poemes. La tradició explica que quan Laozi, cansat de tanta guerra i malvestat, va decidir de partir cap a l'oest, amb el seu bou i un migrat equipatge, va topar"se amb un pobre duaner "o més aviat un burot" que li va fer preguntes. Quan va saber que havia ensenyat als dèbils com triomfar sobre el poder, li va pregar de quedar"se amb ell a la frontera un parell de dies i de posar els seus ensenyaments per escrit. La darrera estrofa del poema de Brecht la podem traduir així: «Lloem no sols el savi/ el nom del qual resplendeix damunt el llibre!/ Ja que primer cal arrancar del savi la seva saviesa,/ donem també les gràcies al burot/ que va saber arrancar"se"la».

El resultat hauria estat un dels textos més famosos de la literatura xinesa, aquest Daodejing que recentment ha estat traduït també al català per Seán Golden i Marisa Presas, tot acompanyant la seva versió amb unes notes explicatives, capítol per capítol, que són molt d'agrair davant les diferències de mentalitat. Donem la benvinguda a la col·lecció Clàssics orientals, en la qual ha aparegut, una iniciativa de Proa en col·laboració amb la Universitat Autònoma i la Universitat de Barcelona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris