muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Consells insulars

El dictamen desfavorable del Consell d'Estat a la recent Llei de Consells Insulars aprovada pel Parlament de les Illes Balears no és una bona notícia. De fet, significa el primer emperò consistent que rep la norma. I la importància i significació d'aquest emperò no s'ha de veure en clau partidista, de possible desestabilització del Pacte de Progrés, o de derrota de les tesis insularistes d'Unió Mallorquina. La qüestió és més profunda i més preocupant; significa el primer argument, que si fos recollit pel Tribunal Constitucional, suposarà una de les retallades més contundents del nostre autogovern i de la nostra capacitat d'autoorganització, de dissenyar conforme a les nostres necessitats les nostres institucions. Si la possibilitat de crear un Consell Executiu de no electes a cada Consell Insular és declarada inconstitucional, se produirà el trencament d'un dels fonaments sobre els quals descansava el nostre Estatut. I aquest fonament no és altre que la gestió per part de cada illa de bona part, de gran part, de les competències autonòmiques. Certament, l'Estatut només preveu un llarg llistat de les matèries que poden ser transferides als Consells; tot i això, també és evident que quan una administració rep una funció, aquesta recepció s'ha d'acompanyar dels mitjans tècnics, humans i financers necessaris per dur endavant tal funció; i juntament amb aquests mitjans s'hi ha d'afegir el model d'organització adient per poder gestionar la funció amb la màxima agilitat i eficiència. Si no és possible l'adaptació del cos al nou pes, evidentment, els calçons no es podran cordar i cauran a terra; i, en conseqüència, en lloc de millorar els serveis administratius i acostar la resolució dels problemes al ciutadà, se crearà un caos burocràtic, o un funcionament més feixuc de la ja feixuga administració pública. Per tant, la conclusió és òbvia, si no podem adaptar el vestit, haurem d'intentar no sobrepassar el pes que permet l'actual model institucional. I si no donam més pes als Consells, precisament el que estarem fent, és anar en contra del desig del legislador estatutari. Ja fa temps, bàsicament des de la nefasta majoria absoluta del PP, que es ve advertint de la restricció autonomista que patim. Se posa en dubte la nostra potestat per crear nous tipus impositius, se vol prohibir el nostre dret d'acudir a l'endeutament, i finalment, sembla que ens diran que no podem dissenyar les institucions d'acord amb la nostra realitat geogràfica, històrica i social. Des del nacionalisme sense estat, fa estona que es ve reclamant una relectura de la Constitució, així com una reinterpretació de la legislació bàsica que correspon a l'estat. Perquè el problema dels Consells Insulars no es troba a l'anomenada Carta Magna, es troba a la legislació bàsica estatal en matèria de règim local. És aquesta legislació la que ens dóna un model tancat d'organització, aquest model no prové de la Constitució, si bé aquesta quan atorga la competència a l'estat per establir les bases del règim jurídic de les administracions públiques, dóna cobertura a l'esmentada regulació. I aqui és on compareix en tota la força el controvertit tema de la doble naturalesa. Per alguns, els Consells són únicament administració local, sense que aquesta naturalesa local sigui modificada per l'assumpció de competències autonòmiques. Per uns altres, els Consells tenen doble naturalesa jurídica, són administració local i administració autonòmica, i ho són autonòmica, no només perquè poden exercir la majoria de les competències de la Comunitat, sinó perquè el mateix Estatut els conceptua com a institucions de la Comunitat, reconeixent a més, el mateix Estatut, la nostra competència exclussiva per regular l'organització de les institucions d'autogovern. Hi ha, en conseqüència, una superposició de títols competencials, i davant aquest fet el que ha pretès el legislador balear és, tot respectant el títol de l'estat en matèria local, regular de manera autònoma tot allò que fa referència al propi títol autonòmic. Potser hi hagi declaració d'inconstitucionalitat, però aquesta no farà més que augmentar la sensació que dins el model d'estat autonòmic desenvolupat pel PSOE i el PP, les nostres aspiracions com a poble no tenen cabuda. I això serà xerec per a tot el sistema.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris