nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Qui felicita qui

Des de fa un parell de setmanes, els despatxos dels professionals de pes, sobretot dels directius, són plens de paquets que contenen la més variada i poc imaginativa relació de regals nadalencs. I les seves papereres són plenes de felicitacions.

Qui felicita qui? Proposaria aquesta pregunta com a tema per a un petit estudi sociològic de les relacions de poder. Aquestes relacions s'expressen de moltes maneres, sovint de forma brutal, o amb asèpsia sumària, amb la freda exactitud dels nombres, amb la presència en segons quines llistes (de convidats, per exemple). De fet, si hi ha una cosa que no deixa de manifestar-se en cap moment de la convivència humana són les relacions de poder.

Però on es manifesten de manera més cruament paradoxal és en les felicitacions nadalenques, en els christmes, que haurien de ser expressió generosa de bona voluntat. Però la realitat és que podeu saber qui és qui a partir del nombre de felicitacions que rep aquests dies, sempre que aquesta dada sigui adequadament creuada amb la jerarquia del felicitant. No és igual que us desitgi les bones festes un director general que un conseller (o que el mateix President en persona, guau!). El President no pot felicitar tothom personalment, de manera que es tracta de delimitar el segment de ciutadania digna d'un tan alt honor. Les raons no seran sempre clares ni fins i tot justificables si no tenim en compte, com argument suprem, el poder de la persona a qui es felicita. Això són, com se sol dir, faves comptades, que es compten igual a la dreta que a l'esquerra, passant per totes les varietats possibles de centre.

Les felicitacions tenen un avantatge: en el seu nombre i en la seva jerarquia podeu llegir de manera inequívoca el pes social que us atribueix la resta del petit món del qual feis part. I les variacions, d'un any a l'altre, de la consideració en què sou tinguts.

Però també possibiliten una altra lectura, i, al meu parer, no gens secundària: la de l'autoubicació de qui us felicita (parlam, sempre, de polítics, governants i atlàteres). Digau-me: qui es creu suficientment important com per crear-se la necessitat de felicitar el germà proïsme a compte dels pressuposts públics? Supòs que molts us haureu preguntat per què aquest mindundi (o aquell altre) s'ha fet fer felicitacions, com si per als altres fos un honor rebre"les. No és, això, atorgar-se un mateix una importància que per ventura els altres li negam? I, sobretot, per què no ho fa a títol particular i ho paga de la seva butxaca? Ja sabem que és poca cosa, dins la immensitat d'uns pressuposts públics, però la suma de moltes poques coses arriba a fer embalum. En fi, que molts d'anys a tothom, al marge de la vostra jerarquia i sense que aquesta felicitació us costi ni un cèntim, només els dos minutets de la lectura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris