algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La reorganització d'Antich

La reorganització que ha fet Francesc Antich a presidència pareix indicar, més enllà de les filtracions interessades, la intensificació de l'«Efecte» o «Operació» Antich, com a intent que el president lideri el progressisme autoctonitzat balear, per sobre dels infinits problemes i incapacitats diverses que manifesta el Govern, i també per damunt fins i tot de la seva condició de socialista, i òbviament amb la intenció d'atreure bosses de vot que en el passat han anat a parar a PSM, EU, Els Verds i d'altres partits molt minoritaris. Que els fins ara director general de Presidència, Damià Cànoves, que és també secretari d'organització del PSIB des del darrer congrés, deixi presidència per dedicar-se més al partit i, a través del seu nou càrrec institucional, mantenir el lligam partit-govern, podria ser una manera d'assegurar-se una més intensa coordinació, i per ventura direcció, de les conselleries del PSIB perquè no facin res en contradicció amb el partit ni amb l'Operació Antich, i també perquè del partit res no se'n surti del camí marcat. Fins ara aquesta mena de «comissariat» era inexistent en el PSIB, però era del tot imprescindible crear-lo per aconseguir els objectius. Segurament tot (primàries que guanyà Antich, eleccions, negociacions internes i externs pel poder, constitució del govern, aterratge institucional, congrés del partit, problemes irresolubles en el Govern, guerra oberta amb el PSM) ha passat tan ràpidament que no hi hagut gaire temps per pair-ho. Pareix com si ara s'haguessin decidit, tant Antich com els seus més directes col·laboradors, aquells que en deiem els «llanterners», a impulsar de manera definitiva l'«Operació» Antich. Si efectivament estiguéssim davant la primera passa de la posada en marxa de l'operació, ja estructurada, seria possiblement perquè s'ha arribat a una doble convicció. Primera, que per molts de desastres i bregues que hi hagi en el Govern, no perdran el poder. Tothom n'és tan gelòs de la parcel·leta de cotxes oficials, despatxos i sous, que ningú no farà res per perdre'l. Segona, que les bregues entre partits del Pacte no hi ha cap possibilitat que minvin sinó tot el contrari, i en aquest sentit haurien arribat a la conclusió que la prudència per no provocar gelosies en els presumptes coaligats seria del tot contraproduent i l'únic que faria seria fer-los perdre el temps. Si Cànoves, així, representa el «comissariat» que assegurarà pel PSIB que res inconvenient no es faci en el Govern i viceversa, l'ascenció de Pere Fullana com a nou director general de Presidència i, de fet, cap de gabinet, augura un increment de l'activitat pública, i sobretot ja no tan pública, del president en sectors del nacionalisme cultural i social; és a dir, intentaran aixemplar l'«Efecte» Antich pel costat que des de tot d'una era obvi que aniria. A la vegada des de la direcció general de Comunicació, amb Jordi Bayona, el qual pareix que així queda reafirmat pel president davant dels seus enemics del Govern, cal suposar que s'intensificarà també la imatge general d'Antich com a líder social. Estaríem, per tant, davant la definició estructural de l'«Operació» Antich amb tres potes cada una de les quals amb àrees i responsabilitats clarament definides (Cànoves: partit i govern-PSIB; Fullana: nacionalisme cultural i social; Bayona: imatge d'Antich com a líder social). Si l'anàlisi és correcta no estarem molt de temps a sentir a parlar públicament de la versió balear dels «ciutadans pel canvi» de Maragall.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris