algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Peti qui peti

Per Nadal, els informadors van una mica venuts. Passat l'aquelarre de la loteria, que ja és un ritual una mica arnat, sobretot quan no toca, a la contrada s'encadenen una sèrie de temes lamentables, un enfillal de beneitures escrites/dites/fotografiades amb rutina inalterable. Tot aquesta posada en escena dura fins passats els Reis. El buit informatiu, mentre, és pretext per publicar, radiar, emetre tota casa de nicieses que encara no sé com suportam. Però on aquesta situació arriba al paroxisme és en la secció d'esports dels telediaris. Com que no hi ha lliga, ni copa, ni l'altra copa ni l'altra lliga, els informadors esportius de televisió cauen en un horror vacui que els fa assolir la quinta essència del parlar per parlar. La gran notícia, cada any, és la travessia nedant del port de Barcelona, una d'aquestes tradicions que es matenen vives més enllà de qualsevol sentit comú, i que segurament anirien apaivagant-se si no fos que la televisió, un estri que, per damunt de tot, crema imatges, la manté viva, com tantes altres coses que ja haurien d'haver desaparegut "en compensació, val a dir que ha salvat, a la seva manera, obres essencials de la nostra civilització, com és ara el tour de França. Aquests dies, també, els informadors esportius es posen les botes donant-nos notícies «refrescants», allò, per desembafar, sobre esports que es practiquen amb la sola finalitat de confirmar la infinitud de l'estupidesa humana. Cada any algun beneit s'inventa una cosa nova, i diríeu que amb la finalitat única que les càmeres recullin imatges grotesques, irremeiablement ridícules. I així anam. Curses maratòniques d'anques enrere, hoquei submarí o ciclisme amb una sola roda, entre altres menús esportius.

Enguany, els informadors esportius dels telediaris han tengut un tema amb una mica més de popa: els organitzadors d'aquesta gamberrada sinistra que és el París-Dakar han dit que no modificaran l'itinerari previst a pesar de les advertències del Front Polisario. Servidor crec que ja seria hora que algun orgnanisme internacional posàs cadascú al seu lloc, i impedir així que aquest atemptat anual contra tota quanta cultura es troba per davant vagi adquirint drets indiscutibles. Enguany, per exemple, un informador, en donar-nos notícies de les diferències de criteri entre els parís-dakereros i els polisarios, ha dat per suposat que aquests darrers eren, simplement, un obstacle per al normal desenvolupament de la Història. Ni tan sols s'ha molestat a referenciar-nos sumàriament els motius que puguin seduir els saharaians: no interessa. Aquí, l'únic remarcable és que hi ha unes «tribus» que posen dificultats a una prova esportiva. Com que no hi havia més temes amb substància, han aprofitat per dir-nos que els nostres costosos i sòrdis entreteniments constitueixen un objectiu que s'ha d'assolir on sigui, com sigui i peti qui peti: per exemple els saharaians. Una meravella. Ah, bon Nadal a tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris