nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Un cop d'ull de conjunt

La brevetat, sens dubte, és una de les característiques "o dels caràcters" de la poesia d'Antoni Nadal. Qüern de poemes (1981), La seguretat ciutadana i altres estats d'inquietud (1984), Alerta a les espines (1986), Dies d'estiu (1993) i Deute de natura (1999), els cinc llibres publicats fins ara, són tots reculls més aviat breus. Cinc llibres i 168 textos en pràcticament vint anys no pot considerar"se cap producció excessiva; surt a una mitjana d'un títol cada quatre anys i de 33'6 poemes per títol. Però segurament encara més important és remarcar la brevetat dels poemes. La poètica d'Antoni Nadal és realment lacònica; no s'amolla mai, diu exactament el que ha de dir i res pus. No pot enfarfegar ningú. En una època i en un país en els quals segurament s'escriu massa i es llegeix massa poc, la brevetat resulta més tost sanitosa, cosa realment saludable. De més, el vers, també més aviat breu, en les mans de l'amic Nadal esdevé contundent, la sàtira i el sarcasme "o l'humor negre" (un altre dels caràcters essencials de la seva escriptura) ajudant"hi de valent.

La Conselleria d'Educació i Cultura, dins una nova Col·lecció Poemes Essencials o Paraula de Poeta "la finalitat de la qual és promocionar la lectura de la parenta pobra en els centres educatius, tasca ben necessària", acaba de publicar un petit qüern o quadern que recull una mena d'eficaç antologia d'urgència de la poesia d'Antoni Nadal, feta pel mateix poeta, i precedida per una breu nota explicativa, en la qual es defensa tant el paper cognoscitiu com el paper comunicatiu de la poesia, «Poesia és coneixement. I comunicació. Aquest és el misteri, si n'hi ha cap, de la poesia».

Amb una indubtable eficàcia pedagògica, el poeta ha selecionat sols catorze poemes "però quins poemes! D'Alerta a les espines n'ha incorporat cinc de molt punyents" gosaré dir que amb un sentit de l'humor molt nadalenc, i faig referència al seu llinatge, no a l'època de festes actual, "entre ells el que es titula Perseverança («De fa uns anys visc,/ de tant en tant,/ el pitjor dia/ de la meva vida»). I també el titulat 20 de novembre de 1975, el final del qual ha fet més rodó: «Més tard va venir el porter amb la bandera,/ hi va penjar un mitjó negre/ i la va hissar a mitja asta». Que el crespó negre fos un calcetí "i és comprensible perquè altre no n'hi havia a l'abast" ens deixa amb un somriure a la boca, cosa que sovint aconsegueix la poesia de Nadal.

De Deute de natura, el darrer llibre publicat, hi van inclosos mitja dotzena de poemes, entre els quals cal destacar Chelonias Midas, les terribles aventures d'un pobre queloni des de l'eclosió de l'ou i la perillosa travessia de l'arena de la platja fins a arribar a la seguretat relativa de l'aigua i el seu destí culinari final de ser convertida en saborosa sopa de tortuga per un gran banquet londinenc; i també Catalina, un poema realitzat o construït amb una distanciada fredor. Perquè una certa Entfernung brechtiana "a voltes, per força, una mica cruel" és una altra de les característiques bàsiques d'aquest poeta d'aparença tan afable, que sembla que no ha romput mai cap plat però que és ben capaç de sacsejar el lector amb un mínim de sensibilitat i seny, com en el cas del poema Desperta!, inèdit que jo sàpiga, que exposa un ben cruel despertar"se.

Caldrà veure quin ús podran fer els pedagogs d'aquest material; en definitiva, quina serà la recepció d'aquest material poètic per part de l'alumnat. Però, en tot cas, la seva selecció tan encertada ja ens haurà servit per a proporcionar"nos una visió més conforme del conjunt d'una obra que, tal vegada, no ha estat degudament valorada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris