algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Bo-bo

El yuppie encara coeja, tot i que tan avergonyit de la condició que ara és simplement executiu; hippie ho va ser tothom, però sense enviar-se el fum ni practicar l'amor lliure; la generació X va ser una incògnita resolta amb la pijització dels grunge, em dutx però que no es noti, i amb el fiambre de Kurt Cobain. L'arroba ens uneix, ens enreda "com és ella" intergeneracionalment i ens iguala a la majoria dels mortals que mai no farem un negoci puntcom fins que els dòlars ens surtin per les orelles.

Des del bressol de la incivilització actual ens ha arribat enguany un altre terme, bohemian bourgeois, burgès bohemi o bohemi burgès, que els dos són adjectius, tot i que en la tipificació del subjecte domina el segon de la versió anglosaxona. El bo-bo és burgès per sobre de bohemi, però empegueït per la visió global i l'oprobi que representa poder sopar tranquil fora de casa mentre les tomàtigues es podreixen a la gelera i milers de cossos arreu del món.

Per això un www.hungersite.com o similar és la home del seu browser, que a més de donar un bol d'arròs neteja mig punt la consciència. El bo-bo renuncia a la llibertat-total-sota-fiança-d'un- lloguer-prohibitiu a canvi de l'habitació i la cuina de ca els pares, coneixedor que deixar-les significaria perdre la condició de burgès durant uns anys, i bo-bo sí que ho és, però beneit no.

Se sent atret per les marques, però les amaga, fuig del fast-food fins que hi cau de quatre grapes, prima la imatge de passar de la imatge perquè la imatge és una merda, tothom ho sap... El terme no serà pejoratiu fins que el concepte no s'hagi superat generacionalment, com ha passat amb els hippies, els yuppies, els beatniks i els grunge. El bo-bo és un altre dels signes d'aquest final de segle, i ho serà fins que els nostres nebots petits se'n riguin. Llavors deixarem de ser bo-bos voldrem ser com ells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris